Fam

Significat de Fam

(heb. râ{âb, re{âbôn; gr. limpós, peináÇ).

Les fams eren freqüents en Palestina; i es devien a sequeres (1 R. 17:1;
18:2), invasions enemigues (Dt. 28:49-51), plagues i pestes (Am. 4:9) i llocs
per causa de les guerres (2 R. 6.24-7.20; 25:1-3; Jer. 32:4, 5). Algunes vegades
eren el resultat dels judicis o càstigs de Déu (Jer. 29:17; Ez. 5:5, 7,
8,12; etc.). Abrahán va ser obligat per la fam a abandonar Canaán (Gn.
12.10), i els seus descendents més d'una vegada van haver de fer el mateix (26:1;
41:56-42:5). La fam era coneguda en els dies de Job (Job 5.22; 30:3). En
els dies dels jutges va impulsar a Elimelec i a la seva família a emigrar a Moab (Rt.
1:1). La fam de 3 anys en temps de David (2 S. 21:1) va ser explicada com
el resultat de la desobediència de Saúl relacionada amb els gabaonitas, i els
3 1/2 anys sense pluja que va implorar Elías indicaven el desgrat de Déu amb el
pervers lideratge d'Acab (1 R. 17; 18; Stg. 5.17). Hch. 11.28 esmenta un
fam que va ocórrer (c 44 d. C.) durant el regnat de Claudio. La paràbola del
fill pròdig esmenta la fam (Lc. 15.14), i Pablo parla que la fam,
entre altres coses, no pot separar-nos de l'amor de Crist (Ro. 8.35). Les
fams són esmentades com un senyal dels últims dies (Mt. 24:7; Mr.
13:8; Lc. 21.11).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FAM

FAM segons la Bíblia: Manca d'aliments, provocada generalment per la manca de pluja seguida de la pèrdua de les collites, o per la impossibilitat d'introduir queviures en una ciutat assetjada. La fam va portar a Abraham a la decisió d'anar a Egipte (Gn. 12.10).

Manca d'aliments, provocada generalment per la manca de pluja seguida de la pèrdua de les collites, o per la impossibilitat d'introduir queviures en una ciutat assetjada. La fam va portar a Abraham a la decisió d'anar a Egipte (Gn. 12.10).

Ésta va ser una de les primeres fams que va tenir efectes sobre la història dels patriarques i dels seus descendents; va ser la fam el que va portar als hebreus a retirar-se provisionalment de Palestina (Gn. 26:1; 41:2756; 47:13). Va haver-hi altres èpoques de fam: en l'època dels Jutges, Elimelec va marxar al país de Moab (Rt. 1:1).

També n'hi va haver sota el regnat de David (2 S. 21:1); en l'època d'Elías (1 R. 17:1 ss.); en l'època d'Eliseo (2 R. 4.38; 8:1); sota el regnat de Claudio (41 a 54 d. C.) es van donar dures escassetats locals successivament a la Judea (quart any del regnat), a Grècia (any novè) i a Itàlia (any onzè, Hch. 11.28; Ant. 20:2, 5; 5, 2; Tàcit, Anals 12.43).

De la quantitat de fams provocades per les guerres, citem la soferta per Samaria, assetjada per Ben-adad (2 R. 6.24-7.20) i les fams que van ser l'acompanyament dels diferents setges de Jerusalem per Nabucodonosor (2 R. 25:1-3; Jer. 52:5, 6) i per Tito (Guerres 5.10, 2 i 3). La profecia esmenta expressament les fams entre els senyals de la fi del segle (Mt. 24:7; Mr. 13:8; Lc. 21.11; Ap. 6:5-6, 8).

La fam de l'època de José a Egipte va tenir la peculiaritat que va ser preanunciada a Faraó per mitjà d'un somni, interpretat per José (Gn. 41), la qual cosa va permetre avançar-se als efectes catastròfics, emmagatzemant gra per a l'època de sequera que anava a seguir.

Sobre la base d'això s'ha pogut establir la identificació d'aquesta important fita en la història d'Egipte, que havia de complir les condicions de ser una fam de gran extensió, i prevista amb anterioritat. Courville documenta, sobre la base de les inscripcions documentals, que és la que va tenir lloc en època de Serostris I, en la XII dinastia, anterior als hicsos, que en la cronologia revisada que proposa i documenta queden identificats innegablement amb els amalecitas.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FAM