Hanes

HANES (LLOC) [Heb hānēs ( הָנֵס) ]. En Isa 30: 1, el profeta condemna a les persones rebels que busquen protecció del faraó (Shabaka del 25è Dyn.). #Aqueix protecció es convertirà en vergonya, i el v 4 assenyala que "encara que els seus oficials estan en Zoan i els seus enviats arriben a Hanes, tots s'avergonyeixen". Gold (1965: 857) assenyala que es tracta d'una ambaixada enviada a Egipte ca. 703 AC buscant suport per a la rebel·lió d'Ezequías contra Assíria (uns altres veuen a aquests com enviats del faraó). Gold identifica Hanes amb Anusi, 80 km al S  de Memphis (en l'extrem S del delta), probablement Heracleopolis, ca. 100 km al S del Caire. El lloc es coneix com Ahnas el-Medina, just al S del Fayyum, en la riba oest del Nil. Kyle ( ISBE2: 1335 [1939 ed]) diu que era una gran ciutat en una illa entre el Nil i Bahr Yuseph (un braç del Nil que condueix al Fayyum), enfront de la moderna ciutat de Beni Suef. Simons ( GTTOT , 440) ho descriu com en el marge dret del Bahr Jusuf i W de Beni Suef. Lambdin ( IDB 2: 522) va derivar l'hebreu d'Eg  Hwt-nn-nsw, "la Casa del nen real". Simons diu que el seu antic nom egipci (h) nni va continuar en Anysis (Herodotus) i com Khininshi en els anals d'Ashurbanipal (ca. 668-631 / 627). El nom ara sobreviu en el copte ahnas o ahnasijeh el-medinah. El seu nom local ahnasijeh umm el-kimansignifica "dels munts de ruïnes", un reflex de les extenses restes de la ciutat antiga. També és l'egipci Hunensuten, Hunensu abreujat i l'àrab Ahmeysa.

Els grecs van identificar a la deïtat local, Herishef amb cap de carner, amb Hèrcules i van cridar a la ciutat Heracleopolis, la ciutat d'Hèracles. Aquesta va ser Heracleopolis Magna. A més de ser la capital del vintè nomo de l'Alt Egipte, Hanes va ser la llar del vint-i-dosè Dyn. (ca. 935-735 AC ) i va continuar sent una ciutat de gran importància. Durant el regnat de Psammetichus I (ca. 663-609, 26è Dyn.), Hanes va ser el centre de govern de l'Alt Egipte. Griffith ( HDB , 363) va assenyalar que en el 25è-26è Dyn. (ca. 715-600 a. C. ) la plata estàndard d'Egipte era la del tresor d'Harshafe. Shabaka, l'etíop, va establir el vint-i-cinquè Dyn. en 715 i va aniquilar a l'efímer Dyn Saitic. i el seu estat Delta. Si bé l'oracle d'Isaïes diu que els esforços de la Judea per aliar-se amb Egipte van ser inútils, Scott ( IB 5: 330) assenyala el raonable d'això. La dinastia etíop havia arribat al N del Mitjà Egipte en Hanes i també controlava el Baix Egipte. Per tant, bé podria ser prou fort com per a derrotar a Assíria. Però no era.

Hanes també s'ha identificat amb Heracleopolis Parva en el delta E en el Baix Egipte. Spiegelberg va derivar tal lloc de la referència d'Herodoto (2.166.137) a Anysis en el delta (Kitchen NBD , 452-53). Griffith (363) diu que els traductors de la LXX no van reconèixer el nom de la ciutat en Isaïes 30: 4, per la qual cosa van tractar de traduir la paraula. Hi ha una àmplia divergència de lectures però "en va" , hinnam,sembla haver estat llegit en lloc d'Hanes. Una traducció és "perquè hi ha en Tanis (Zoan) prínceps, missatgers malvats". Kitchen va suggerir "mansió del rei" com el nom del palau del faraó en Zoan / Tanis. El targum arameu d'Isaïes té Tahpanes, la fortalesa egípcia en la davantera E d'Egipte, prop de Zoan, en el delta N. Kyle observa l'opinió de Dumichen que el nom jeroglífic de Tahpanes és Hens. Això podria haver influït en la traducció del Targum. Va pensar que el significat pla d'Isaïes 30: 4 apunta a una ciutat en el delta més pròxima a Jerusalem que Tanis. Kitchen veu el v 4 com un paral·lelisme de manera que la segona línia es refereix a la primera, ja sigui com la mansió del rei abans esmentada, o com Heracleopolis Parva. Però això no és necessari si la intenció del v 4 és mostrar què tan lluny va viatjar l'ambaixada en contrast amb el poc que va fer.

Bibliografia

Gold, VR 1965. Notes per a Isaïes. A Oxford Annotated Bible with the Apocrypha, ed. HG May i BM Metzger. Nova York.

      HENRY O. TOMPSON