Harim

Significat d'Harim

(heb. Jârim, «dedicat» o «camús»).

1. Cap ancestral d'una gran família que porta el seu nom. En els temps de
David aquesta família formava el 3r dels 24 grups en els quals s'havien
organitzat els sacerdots (1 Cr. 24:8). Alguns membres d'ella van tornar
amb Zorobabel de Babilònia (Esd. 2.39; Neh. 7.42), i en temps d'Esdras
també figuren components d'ella en la llista dels qui tenien una esposa
estrangera (Esd. 10.21). L'Harim que va posar el seu segell en el pacte de Nehemías
(Neh. 10:5) i el sacerdot Adna de 12.15 haurien pertangut a aquest grup
familiar.

2. Cap ancestral d'una gran família que porta el seu nom. Un grup de 320
homes d'aquesta família van tornar amb Zorobabel de Babilònia (Esd. 2.32; Neh.
7.35). Esdras enumera 8 membres de la família entre els quals tenien esposes
estrangeres (Esd. 10.31). Un membre d'aquesta família va ajudar a Nehemías a
reconstruir el mur de Jerusalem (Neh. 3.11).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HARIM