Harim

HARIM (PERSONA) [heb ḥārim ( חָרִם) ], Var. ANNAN; REHUM. 1.      Nom d'una de les 24 divisions dels sacerdots en el temps de David (1 Cròniques 24: 8). Encara que el cronista atribueix aquesta divisió dels sacerdots a David, la majoria dels erudits consideren que la llista reflecteix l'organització sacerdotal d'una època posterior, amb estimacions que van des del període preexílico tardà (Myers 1 Cròniques 165-66) fins a ca. 300 a. C.  (Williamson 1979: 251-68). Veure 3 a continuació.

2.      Nom d'una família de sacerdots en el període postexílico que figuren com a repatriats de l'exili babilònic sota el lideratge de Zorobabel i altres (Esdras 2.39 = Neh 7.42 = 1 Esdr 5.25). Alguns d'aquesta família es van casar amb esposes estrangeres i després van acordar divorciar-se d'elles en resposta a la reforma d'Esdras (Esdras 10.21). En tots dos contextos, Harim és una de les quatre famílies sacerdotals enumerades. Per a una discussió de la llista en Ezra 2, vegi AKKUB.

3.      Nom d'una de les divisions sacerdotals en el període postexílico (Nehemías 12.15), el representant del qual va signar el document del pacte de Nehemías en Nehemías 10: 6- Eng 10: 5. En tots dos contextos, Harim és un dels més de 20 noms sacerdotals enumerats. La identitat virtual entre les divisions sacerdotals de Nehemías 12: 12-21 i Nehemías 12: 1-7 indica que REHUM (Nehemías 12: 3) és una variant d'Harim causada per la transposició de les dues primeres consonants. Les llistes sacerdotals en Esdras 2: 36-39; 10: 18-22; Neh 10: 3-9 – Eng 10: 2-8; 12: 1-7, 12.21; i 1 Cròniques 24: 7-19 proporcionen evidència per a rastrejar el desenvolupament de 24 divisions sacerdotals en el període postexílico. (Veure Myers Ezra-Nehemiah 196; Kidner Ezra-Nehemiah TOTC , 122; ClinesEsdras, Nehemías i Esther NCBC, 223-24; Williamson Ezra-Nehemiah WBC, 359-61.)

Molts no consideren que la llista i el pacte de Nehemías 10 pertanyin originalment a aquest context. Williamson ( Ezra-Nehemiah WBC, 325-30) examina diversos punts de vista sobre els orígens d'aquesta llista. Conclou que va ser compilat a partir d'altres llistes en Esdras i Nehemías amb la finalitat d'adjuntar-ho als termes d'un acord redactat per Nehemías després de les seves reformes de Nehemías 13. Aquest document es va desar després en els arxius del temple fins que es va inserir en el seu present. posició. (Vegeu també Clines, 199-200; Myers Ezra-Nehemiah AB, 174-75; Jepsen 1954: 87-106.)

4.      Nom d'una família de laics que figuren com a repatriats de l'exili babilònic sota el lideratge de Zorobabel i altres (Esdras 2.32 = Nehemías 7.35). La presència d'Harim en una secció amb molts noms geogràfics (Esdras 2: 21-35) planteja la possibilitat que el nom d'aquesta família es derivi d'un lloc i no d'una persona. (Vegeu Batten Ezra i Nehemiah ICC, 81; IB 3: 581; Williamson Ezra-Nehemiah WBC, 33-34.) Alguns d'aquesta família es van casar amb esposes estrangeres i després van acordar divorciar-se d'elles en resposta a la reforma d'Esdras (Esdras 10.31 = 1 Esdr 9.32). 1 Esdras li dóna a ANNAN com el nom de la família, que podria ser el nom personal pel qual es coneixia.

Un membre d'aquesta família va ajudar a Nehemías a reconstruir els murs de Jerusalem (Nehemías 3.11). Que la llista de constructors és parcial és evident a partir de la referència en aquest versicle (i també vv 19, 20, 30) a una "segona secció" sense cap notació prèvia d'una primera secció (comparar 3: 4 i 21; 3 : 5 i 27). Existeix un acord generalitzat que la llista va provenir d'arxius independents, tal vegada en el temple, i va ser incorporada a les memòries de Nehemías pel mateix Nehemías o per algun altre editor. (Vegeu Batten, 206-7; Clines, 149; Williamson Ezra-Nehemiah WBC, 199-202.)

El líder d'aquest clan va posar el nom de la família en el document del pacte de Nehemías en Nehemías 10: 28 – Eng. 10.27.

Bibliografia

Galling, K. 1951. La llista Gōlā segons Esdras 2 i Nehemías 7. JBL 70: 149-58.

—. 1964. Die Llisti der aus dem Exil Heimgekehrten. Pàgines. 89-108 en Studien zur Geschichte Israels im persischen Zeitalter. Tubinga.

Jepsen, A. 1954. Nehemia 10. ZAW 66: 87-106.

Williamson, HGM 1979. Els orígens dels vint-i-quatre cursos sacerdotals, un estudi d'1 Cròniques xxiii – xxvii. Pàgines. z 251-68 en Studies in the Historical Books of the AT , ed. JA Emerton. VTSup 30. Leiden.

      CHANEY R. BERGDALL