Heldai

Significat d'Heldai

(heb. Jelday, «pacient», «que suporta [perdurable]» o «mundà»).

1. Netofatita, descendent del jutge Otoniel, i un dels valents de David,
capità de la 12a divisió (1 Cr. 27:1, 2, 15). Probablement és idèntic a
Heleb* (2 S. 23.29) i/o a Heled* (1 Cr. 11.30).

2. Membre d'un grup petit que va venir de Babilònia amb els exiliats que
van tornar amb Zorobabel, probablement amb regals per al temple (Zac. 6.10);
anomenat també Helem. Vegeu Helem 2.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HELDAI