Helech

HELECH (LLOC) [Heb ḥêlēk ( חֵילֵך) ]. Ezequiel 27 registra un oracle contra la ciutat de Tir, i en l'oracle hi ha referències a nacionalitats estrangeres en l'exèrcit de Tir: homes de Pèrsia, Lud i Put, i homes d'Arvad (l'illa d'Aradus, 125 milles al N de Tir) i Helech. Solen considerar-se mercenaris estrangers, contractats per Tir per a defensar la ciutat: "mercenaris de tots els països i lleialtat per a protegir les seves muralles i torres", diu Eichrodt ( Ezekiel, ET , OTL , 1970: 386) amb alguna hipèrbole. La RSV tradueix Helec com un nom de lloc, mentre que LXX, siríaco, KJV i ASV tradueixen "el teu exèrcit" de l'heb ḥyl, -Força-, -exèrcit- amb la lletra final entesa com la forma femenina del pronom -tu- (Keil nd: 384; Eichrodt Ezekiel, ET, OTL, 1970: 379; Zimmerli 1983: 46). La preferència de Simons ( GTTOT , 455) és que Ezequiel no es va referir a un nom geogràfic o topogràfic. Helech, com el Gamad o els homes de Gamad del v 11b en paral·lel, també s'assembla més a un substantiu apel·latiu. Amb el suport de la LXX i el siríaco i només un lleuger canvi en el text, un pot traduir -els homes d'Arvad eren el teu exèrcit ( ḥêlēk, cf. v. 10) en els teus murs al voltant i sentinelles ( šômrîm en lloc de gammādı̂m ) a la teva torres ". En contrast amb Simons, Cooke ( Ezekiel ICC, 300) creu que és necessari un nom propi.

Si Helech és un lloc, probablement és l'Hilakku  assiri , la -Cilicia- N original de les muntanyes Taure en el sud-est d'Àsia Menor, l'actual Turquia. Aquests cilicios es van destacar pel seu caràcter guerrer i encaixarien com a mercenaris de Tir. Hilakku es troba en els registres de Salmanasar III (858-824). Els Cilicianos van ser conquistats ca. 720 de Sargón II (721-705). L'àrea es va rebel·lar contra Senaquerib en 696 i també contra Esarhaddon (680-669), però ca. 668/7 van enviar tribut a Assurbanipal (Mellink, BID 2: 578).

El nom apareix més tard en les monedes de Tars en el segle IV. Cooke ( Ezekiel ICC, 300) acredita a Halevy amb la identificació Helek / Hilakku, però pensa que "el context implica una ciutat més pròxima a Fenícia". Assenyala el suggeriment de Cornill d'Hetlón (Ezequiel 47:15; 48: 1) prop d'Hamat. Simons va afirmar que la identificació de ḥêlēk com Calcis és només una suposició basada en l'assonància. Chalcis ad Belum (prop de Qinnesrin, SW d'Aleppo) així com Chalcis ad Libanum en la Beqa˒ siriana (ara ˒Angarr ) són llocs suggerits, però el seu origen és massa tardà per a aquest reconeixement en Ezequiel.

Bibliografia

Keil, CF nd Comentari bíblic sobre les profecies d'Ezequiel. Grans ràpids. Repr. 1966.

Zimmerli, W. 1983. Ezekiel 2. Hermeneia . Filadèlfia.

      HENRY O. TOMPSON