Esquerra, mà esquerra
també: Izquierda, mano izquierda
ESQUERRA, MÀ ESQUERRA. La paraula hebrea śĕmō˒l indica el costat esquerre, el costat esquerre o la mà esquerra. S'usa sovint amb iāmı̂n per a formar un parell, esquerra i dreta. Quan s'usa com una direcció general, l'esquerra es refereix al nord (Gènesi 14.15; Josué 19.27), la direcció a l'esquerra quan un mira cap a l'est.
Hi ha alguns casos en els quals l'esquerra té una connotació negativa: -El cor del savi l'inclina cap a la dreta, però el cor del neci cap a l'esquerra- (Eclesiastés 10: 2). Així mateix, la separació de les ovelles de les cabres en Mateo 25, pot suggerir una connotació negativa per a l'esquerra: les cabres que han de ser condemnades es col·loquen a l'esquerra, mentre que les ovelles que han de ser beneïdes es col·loquen a la dreta. Però la majoria de les vegades, ni la dreta ni l'esquerra tenen una connotació especial. En molts casos, el camí és recte del qual no cal apartar-se, ni a la dreta ni a l'esquerra (Dt 5, 32).
L'esquerrana era inusual en l'antic Israel, com en la nostra cultura. Es fan poques referències als esquerrans. En general, la mà dreta era la principal, sostenint l'arma principal, mentre que la mà esquerra sostenia l'arma defensiva. La mà dreta sostenia l'espasa mentre que l'esquerra sostenia l'escut. La mà dreta va sostenir la fletxa i va tirar de la corda, mentre que la mà esquerra va sostenir l'arc. Alguns guerrers especialment hàbils van ser entrenats per a usar la seva mà esquerra, la qual cosa els va donar un avantatge en situacions de combat. Com a tals, no eren esquerrans per naturalesa, però tenien la mà dreta lligada de manera que es van veure obligats a tornar-se ambidextres. Aod va ser un de #aqueix guerrers ambidextres. Pel fet que podia usar tant la mà esquerra com la dreta, va poder amagar la seva arma i assassinar a Eglon, rei de Moab, copejant-ho des del costat esquerre inesperat (Halpern 1988: 41; cf. EHUD). Entre els guerrers de Benjamí hi havia 700 guerrers esquerrans (Dj. 20.16), igualment ambidextres.
Bibliografia
Halpern, B. 1988. Els primers historiadors. Nova York.
JOEL F. DRINKARD, JR.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).