Est

Significat d'Aquest

Traducció del: 1. Heb. mizrâj, «el lloc de la sortida del sol», «orient» (Dt.
4.47, DHH; Dj. 20.43; Is. 41:25; etc.). 2. Heb. qâdîm, qâdîmâh i qedem; gr.
anatole, «avanci», «llevant», «est». Els hebreus acostumaven mirar cap a
l'est quan donaven les direccions cardinals (pres com a punt de
referència el curs solar aparent). Així, el que estava davant era l'est
(Gn. 2:1; Dj. 6:3, 33; 2 R. 23.13, DHH; Ap. 21.13, DHH; etc.), la qual cosa estava
darrere era l'oest (Dj. 18.12; Ez. 41:15, NBE; Zac. 14:8), la qual cosa estava a la
dreta era el sud (Jos. 17:7; 2 Cr. 4.10, «sud-est») i el que estava a la
esquerra era el nord (Jos. 19.27; Ez. 16.46), Cal destacar que l'est era
el punt cardinal preferit en la Bíblia, perquè era símbol d'alegria,
prosperitat i fins i tot de Déu mateix (cf Lc. 1:78).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EST

AQUEST segons la Bíblia: Són diverses les paraules que s'usen per a expressar aquest punt cardinal, que impliquen «llevant», referides en aixecar-se del sol (Jos. 11:3; 12:3; Mt. 2:1).

Són diverses les paraules que s'usen per a expressar aquest punt cardinal, que impliquen «llevant», referides en aixecar-se del sol (Jos. 11:3; 12:3; Mt. 2:1).

Els jueus es posaven de cara al sol de llevant per a «orientar-se» i per a determinar els altres punts cardinals (cp. Gn. 2:8).

L'orientació de la porta situada en el costat oriental de Jerusalem no deixava de tenir la seva importància: Durant els equinoccis de primavera i de tardor, els primers llamps del sol de llevant, heralds de la glòria de Déu, podien penetrar fins al lloc santíssim.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EST