Jair
Significat de Jair
(heb. Yâîr [1, 2. 4], «ell il·lumina [il·lustra]»; acad. Yaîru; heb. Yâ{îr [3],
«ell aixeca» o «bosc»; també apareix en antic suar.).
1. Galaadita que va jutjar a Israel durant 22 anys. Va tenir 30 fills que va posar com
administradors sobre 30 llogarets de Jair. Podia haver estat un descendent
directe de Jair 2, i per això haver tingut alguns drets sobre aquestes
comunitats (Dj. 10:3-5).
2. Descendent de Judà (1 Cr. 2:3, 21, 22), que segons sembla va ser comptat com de
Manasés (Nm. 32: 40, 41; Dt. 3.14), probablement perquè el seu avi Hezrón es
va casar amb una dona de Manasés. En ocasió de la conquesta de Transjordània
sota Moisès, Jair va conquistar llogarets a la frontera de Basán i Galaad que estaven
en territori de Manasés (1 Cr. 5.23), i les va cridar Havot-jair, «llogarets de
botigues de Jair» (Nm. 32:41; Dt. 3.14).
3. Home el fill del qual Elhanán va matar a Lahmi, el germà de Goliat geteo (1 Cr. 20:5).
En 2 S. 21.19 se'n diu Jaare-oregim,* on un escriba hauria repetit la
paraula ôregîm, «teixidors», de la següent línia del mateix versicle.
4. Benjamita, pare o avantpassat de Mardoqueo (Est. 2:5).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JAIR
JAIR segons la Bíblia: «ell il·luminarà».
(a) Fill de Segub i descendent de Judà, però anomenat «fill de Manasés» per part de la seva mare, filla de Maquir. Va conquistar el territori d'Argob amb algunes ciutats, i li va donar el nom d'Havot-jair (Nm. 32:41; Dt. 3.14; Jos. 13.30; 1 R. 4.13; 1 Cr. 2.22, 23).
«ell il·luminarà».
(a) Fill de Segub i descendent de Judà, però anomenat «fill de Manasés» per part de la seva mare, filla de Maquir. Va conquistar el territori d'Argob amb algunes ciutats, i li va donar el nom d'Havot-jair (Nm. 32:41; Dt. 3.14; Jos. 13.30; 1 R. 4.13; 1 Cr. 2.22, 23).
(b) Galaadita que va jutjar Israel durant vint-i-dos anys (Dj. 10:3-5); va tenir trenta fills, i trenta ciutats en terra de Galaad.
(c) Pare d'Elhanán, que va donar mort a Lahmi germà de Goliat (1 Cr. 20:5); rep el nom de Jaare-oregim en 2 S. 21.19.
(d) Un benjamita, pare de Mardoqueo (Est. 2:5).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).