Kibzaim

KIBZAIM (LLOC) [Heb qibṣayim ( קִבְצַיִם) ]. Tercera ciutat levítica en la llista d'Efraín (Jos. 21.22). La ciutat paral·lela en la llista de ciutats levítiques en 1 Cròniques és Jokmeam (1 Cr. 6: 52 – Eng. 6:68). Albright (1945: 67-68) ha argumentat a través d'un estudi crític de text que Kibzaim i Jokmeam són ciutats individuals, però B. Mazar (1957: 198) ha argumentat que el nom del lloc Jokmeam va ser pres del nom de la família Levítica que es va instal·lar allí. En la seva llista, Mazar llegeix Jokmeam per a Kibzaim. Tant Kibzaim com Jokmeam apareixen només una vegada en l'AT; en cada cas està en una llista de ciutats levítiques. No hi ha cap referència a cap de les ciutats en cap font extrabíblica. Pel fet que aquestes dues ciutats són tan fosques, qualsevol identificació es torna especulativa. Veure JOKMEAM.

Tell el-Qusin (MR 167182) ha estat identificat com Kibzaim bíblic per Abel ( GP , 417), però I. Aharoni ( LBHG, 325) ha identificat el lloc amb Kozah de Samaria Ostraca. El lloc està situat a 2 km al N i 9 km a l'O de Nablus. A uns 5 km al N de Qusin es troba Sebaste (Samaria bíblica). Situada en una muntanya, Qusin està envoltada per una vall àmplia i important. En els seus costats E i N està la important carretera Nablus-Jenin. A la vall a l'O i al S hi ha un Wadi que s'uneix a uns altres Wadies que desemboquen al Mediterrani. S'han realitzat algunes enquestes en Tell el-Qusin que revelen ceràmica dels períodes EB, Ferro I, Ferro II, Persa, Bizantí i Otomà. Un problema seriós amb la identificació de Qusin amb els Kibzaim bíblics és que Qusin es troba clarament en la tribu de Manasés, no en Efraín. En conseqüència, aquesta identificació no és acceptable, i el suggeriment d'Aharoni que Tell el-Qusin és Kozah és probablement correcta.

Z. Kallai ha identificat a Tell esh-Sheikh Dhiâb (MR 190161) amb el Jokmeam bíblic. Es troba en el desert de la Judea, a 22 km al N de Jericó i a 2,5 km al NW de Khirbet Faṣâyil. El tell està situat al peu dels pujols de la Judea, en la vora de la vall del riu Jordà, a uns 9 km a l'oest del riu. Tell esh-Sheikh Dhiâb està envoltat per tres costats (N, S, W) per pujols, mentre que la vall plana es troba a l'E. Entre Sheikh Dhiâb i les muntanyes W està el Wadi Faṣâyil. S'han realitzat alguns estudis arqueològics en Tell esh-Sheikh Dhiâb i s'ha trobat una àmplia distribució de ceràmica que inclou calcolítica, EB, MB , Ferro I, Ferro II, hel·lenística, romana, bizantina i àrab.

La tercera ciutat que s'ha identificat amb els Kibzaim bíblics i / o Jokmeam és Tell el-Mazar (MR 196171). Mazar (1957: 198) ha estat un destacat exponent a favor de la identificació del Kibzaim / Jokmeam bíblic amb Tell el-Mazar. Mazar pensa que Kibzaim i Jokmeam són una i la mateixa ciutat, afirmant que l'assentament de Kibzaim es deia Jokmeam en honor a la família dels levites que vivien allí. Aquesta família, els jekameamitas, eren descendents de la família sacerdotal d'Hebron. Mazar assenyala que "la mateixa ciutat" s'esmenta en 1 Reis 4.12. Està situat en "l'extrem S de la frontera del cinquè districte administratiu de Salomó". Un problema amb aquest text és que aquesta ciutat està situada en Zabulón i s'ha entès que el seu nom és un error d'escriptura de Jokmeam.

Tell el-Mazar es troba prop de l'extrem inferior de la plana que s'eixampla de Wadi el-Far˓ah, que es fusiona amb la plana del costat oest de la vall del Jordán. Pel fet que Wadi el-Far˓ah flueix contínuament, rega la terra al llarg dels seus costats, així com els rics camps de les planes fusionades de Wadi el-Far˓ah i la vall del Jordán. Tell Mazar controlava la carretera que conduïa a la regió muntanyenca a través de Wadi el-Far˓ah i la carretera a Transjordània a través de Wadi Zerqa. També estava en una ruta N-S que corria en el costat W del Jordan Ghôr. Els estudis arqueològics que s'han realitzat en Tell el-Mazar indiquen l'ocupació durant els períodes Ferro I, Ferro II, hel·lenístic, romà, bizantí i àrab.

Respecte al problema de Kibzaim / Jokmeam, el suggeriment de Kallai que Jokmeam ha d'identificar-se amb Tell esh-Sheikh Dhiâb és la identificació més probable. Això després s'associaria amb Tell el-Mazar, un lloc que té una història ocupacional més llarga, amb la ciutat fronterera d'Ataroth en Josué 16: 7, encara que Ataroth com Jokmeam s'esmenta només una vegada en la Bíblia. La recomanació de Simon que Tell Qusin és un Kibzaim bíblic és inacceptable per motius geogràfics, la qual cosa reforça, si no prova, l'opinió que Kibzaim i Jokmeam són ciutats separades. Com a resultat, Kibzaim no s'identifica, mentre que Jokmeam i Tell esh-Sheikh Dhiâb estan associats com una de les ciutats orientals d'Efraín. Vegeu Peterson 1977: 249-74.

Bibliografia

Albright, WF 1945. The List of Levitic Cities. Pàgines. 49-73 en Louis Ginzberg Jubilee Volume amb motiu del seu setantè aniversari. Nova York.

Glueck, N. 1951. Exploracions en Palestina Oriental. AASOR 25-28. New Haven, CT.

Kallai, Z. 1967. Les tribus d'Israel. Jerusalem.

Mazar, B. 1957. Les ciutats dels sacerdots i els levites. VTSup 7: 193-205.

Peterson, JL 1977. Un estudi de la superfície topogràfica de les -ciutats- levítiques de Josué 21 i 1 Cròniques 6. Diss. Seminari Teològic Seabury-Western.

      JOHN L. PETERSO N