La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Terme bíblic

Lucas

Significat de Lucas

(gr. Loukás; lat. Lucas, potser un diminutiu del lat. Lucanus o Lucius; les
diverses formes d'aquest nom estan documentades en inscripcions i textos
antics).

Autor del 3er Evangeli i de Fets dels Apòstols, un mèdic company de
viatges de l'apòstol Pau. En Col. 4.10-14 l'apòstol inclou a Lucas entre els
creients gentils que estaven amb ell, no amb els «de la circumcisió». Per
això es creu que Lucas va ser un gentil convertit al cristianisme; la tradició
cristiana primitiva ho considera nadiu d'Antioquia de Síria. Es desconeixen
altres detalls de la seva vida. Vegin-se Lucas, Evangeli de; Fets de els
Apòstols, Llibre de els.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LUCAS

LUCAS segons la Bíblia: Metge i evangelista, amic i company de l'apòstol Pau; uneix les seves salutacions als de l'apòstol en les epístoles escrites des de Roma a l'església en Colosas (Col. 4.14) i a Filemó (Flm. 24).

(gr. del NT «Loukas», prob. un diminutiu de lat. «Lucanus» o «Lucius»).

Metge i evangelista, amic i company de l'apòstol Pau; uneix les seves salutacions als de l'apòstol en les epístoles escrites des de Roma a l'església en Colosas (Col. 4.14) i a Filemó (Flm. 24).

Pablo, dirigint-se als colosenses, designa a Lucas com «el metge estimat»; en la carta a Filemó posa el seu nom entre els dels seus «col·laboradors».

Lucas va tornar a estar amb Pablo a Roma quan va escriure la Segona Epístola a Timoteo; en ella Pablo rendeix un emocionant testimoniatge: «Només Lucas està amb mi» (2 Tu. 4.11).

El NT només esmenta el nom de Lucas en aquests tres passatges. Hi ha la qüestió de qui fos el Lucio d'Hch. 13:1 i de Ro. 16.21.

L'autor del tercer Evangeli i dels Fets. Ja des del segle II la tradició atribueix aquestes dues obres a Lucas, de les quals és indiscutiblement l'autor (Hch. 1:1).

En Fets se'ns revela que Lucas va participar almenys en part dels últims viatges de Pablo, puix que ocupa la segona persona en plural, «nosaltres», etc. (Hch. 16.10-17; 20:5-21.18; 27:1-28:16).

Aquests passatges mostren que Lucas va acompanyar a Pablo en el seu viatge a Troas durant el segon viatge missioner, i que el va acompanyar a Filipos. Després de partir per al tercer viatge, Lucas es va reunir amb Pablo en Filipos i els va seguir a Jerusalem.

Durant els dos anys d'empresonament de Pablo en Cesarea és possible que Lucas es quedés en Palestina, perquè es va embarcar amb Pablo des de Cesarea rumb a Roma quan l'apòstol era enviat a presentar la seva causa davant César (vegeu FETS). L'apòstol estableix una distinció entre els seus companys sorgits del judaisme i Lucas (Col. 4.11; cf. v. 14), que provenia de la gentilitat.

Una tradició molt antiga i plausible ho fa originari d'Antioquia de Síria. En tot cas, Lucas coneixia a fons l'església d'Antioquia, i s'interessava en ella de manera particular (Hch. 6:5; 11.19-27; 13:1-3; 14.26-28; 15:1-2, 30-40; 18.22, 23).

No es coneix ni la data ni les circumstàncies de la seva mort.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LUCAS

Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).

← Torna al diccionari bíblic