Maquir

Significat de Maquir

(heb. Mâkîr, «venut»).

1. Fill major de Manasés (Gn. 50:23; Jos. 17:1), de mare aramea (1 Cr. 7.14).
Va ser el fundador de la família dels maquiritas* (Nm. 26:29). Moisès va assignar a
aquesta família la terra que van conquistar dels amorreus i que es va arribar a
conèixer com Galaad, el nom d'un fill de Maquir (Nm. 32:39, 40; Jos. 17:1).
En el cant de Débora i Barac s'empra aquest nom com a sinònim de la tribu
de Manasés (Dj. 5.14).

2. Fill d'Amiel, que vivia en El-debar, a l'est del Jordán. A la seva casa va viure
Mefi-boset, fill de Jonatán, abans que David ho cridés per a viure amb si en
Jerusalem (2 S. 9:4, 5). Maquir va portar provisions a David i a les seves forces
durant la rebel·lió d'Absalón (17.27-29).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MAQUIR

MAQUIR segons la Bíblia: «venut».
(a) Primogènit de Manasés i fill únic (Gn. 50:23; Jos. 17:1), de mare siriana (1 Cr. 7.14).

«venut».
(a) Primogènit de Manasés i fill únic (Gn. 50:23; Jos. 17:1), de mare siriana (1 Cr. 7.14). Fundador de la família dels maquiritas que hagués estat l'única família de Manasés, si no s'haguessin constituït noves famílies sorgides d'uns certs primogènits (Nm. 26:29).

El clan de Maquir, bel·licós, va conquistar Galaad. Aquest districte va ser lliurat als maquiritas per ordre de Moisès (Nm. 32:39, 40; Jos. 17:1). En Dj. 5.14 Maquir es refereix poèticament al conjunt de Manasés a l'est del Jordán.

(b) Fill d'Amiel, un habitant de Lodebar, a l'est del Jordán (2 S. 9:4, 5). Va subministrar queviures a David durant la rebel·lió d'Absalón (2 S. 17.27).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MAQUIR