Muro

Significat de Muro

(heb. generalment jômâh; gr. téijos).

Les ciutats i els pobles antics estaven envoltats per sistemes de
fortificació* que usualment consistien en murs de pedra, maons o terra
piconada. Els més antics trobats fins avui en Palestina són els de els
nivells inferiors de Jericó, construïts amb pedres en un període anterior al
invent de la ceràmica. Els de l'Edat Primerenca del Bronze (3er mil·lenni a. C.),
com els d'Hai. Tell el-Fâr{ah (potser Tirsa) i Meguido, eren estructures
formidables amb un gruix d'entre 7,5 i 9 m. Consistien en 2 parets de
pedra paral·leles i un nucli de terra i pedres entre elles.

370. Part inferior del mur de l'antiga ciutat de Siquem.

Durant l'Edat mitjana del Bronze (c 2000-c 1600 a. C.) es van desenvolupar noves
formes de fortificacions, que es poden dividir en 3 tipus: 1. Un mur
inclinat, que consistia en una paret de pedra edificada amb diverses fileres de
grans blocs de pedres tallades en forma irregular, que es posava com
fonament en una rasa poc profunda (fig 370). Sobre això es construïa una
paret de maons. La part inferior es rebocaba amb un morter d'argila o
calcària bé compacte perquè fos difícil, si no impossible, escalar el mur.
S'han trobat muralles d'aquest tipus en Siquem i Jericó. 2. Un fossat
exterior i un mur. El fossat de Tell el-{Ajjûl tenia 6 m de profunditat en el
costat exterior i una inclinació de 35 graus cap a la ciutat. (Alguns
erudits creuen veure en aquest complex l'esment trobat en Dn. 9.25; uns altres,
que només es refereix al fossat.*) 3. Murs enormes, inclinats, de terra
piconada, coneguts com a fortificacions 817 hicsas. Generalment envoltaven
campaments rectangulars prou grans com per a albergar forces
de carros de número respectable; éstos van ser introduïts en el Pròxim Orient
en #aqueix època. Exemples d'aquestes fortificacions són les muralles de Qatna, en
Síria; Ascalón, en Palestina del sud; i Tell el-Yehãdîyeh, a l'Egipte
inferior.

Durant l'Edat Tardana del Bronze (c 1600-1200 a. C.) els cananeus
van perfeccionar més els murs de les ciutats afegint-los fortes torres,* i
estructures monumentals a les portes,* reforçades amb torres. Els blocs
de pedra que es van usar durant aquest període eren usualment majors que els
empleats anteriorment, i en alguns casos (Bet-sán) es van aixecar parets
dobles en forma de casamata; és a dir, 2 parets paral·leles connectades amb
parets transversals formant com a petites habitacions.

Els israelites van quedar molt impressionats pels sòlids murs dels cananeus
(Nm. 13.28), però durant la primera part de la seva història en Palestina no
van fer intents d'edificar ciutats fortificades per a si mateixos.
Aparentment, estaven satisfets de viure en campaments com ho havien fet
durant la seva peregrinació pel desert, i van deixar les ciutats fortes en
mans dels cananeus (Dj. 1.21, 27-33). No obstant això, gradualment van prendre
algunes de #aqueix ciutats i van començar a imitar les tècniques de construcció de
els cananeus; però l'evidència arqueològica mostra que la seva edificació, al
principi, va ser molt inferior a la d'éstos, com ho demostra clarament, per
exemple, el petit castell de Saúl en Gabaa, pobrament construït. No
obstante, ràpidament van millorar les seves tècniques, i els murs de Salomó són
bastant bons. Exemples de les seves fortificacions han aparegut en Meguido,
Hazor i Gezer. També es van construir sòlides muralles de ciutats durant el
regne dividit. Per exemple, la de Tell en-Natsbeh té un gruix mitjà
d'uns 4 m i fortes torres a intervals regulars (figs 357, 417). Els murs
israelites que envoltaven a Laquis també mostren gran fortalesa i bona
artesania (figs 306, 308). Vegeu Mizpa 4.

El període persa, durant el qual el judaisme postexílico va reorganitzar el seu
estructura política, ens ha deixat molt pocs exemples de muralles de ciutat.
En #aqueix període Nehemías va reconstruir la de Jerusalem, però la Bíblia descriu
només el seu recorregut (Neh. 3), i no diu res de les tècniques emprades. Més es
sap de les fortificacions del període hel·lenístic, exemples de les quals es
han conservat en Samaria, com la sòlida torre circular, en Betsur; i el
fort castell dels Tobías, a Transjordània. Del període herodià
d'hora, en el qual es van aixecar murs de gran fortalesa, han sobreviscut
alguns, com el Muro dels Laments, a Jerusalem (fig 371), una gran part
de l'anomenada Torre de David (fig 282), i també les muralles en ruïnes de
Masada, Maqueronte i altres llocs.

371. El Muro dels Laments, a Jerusalem, romanent del mur exterior del
temple d'Herodes.

La muralla actual que envolta la Ciutat Antiga de Jerusalem va ser construïda per
Solimán II, el Magnífic, en el s XVI d. C., qui va usar molt de material de
construcció d'estructures antigues, com tot visitant pot apreciar.
Encara que aquesta obra no és antiga, probablement la seva aparença no difereix molt de
la ciutat en temps de Crist (figs 121, 211, 279).

Bib.: A. G Barrois, Manuel darchéologie biblique [Manual d'arqueologia
bíblica] I (1939):127-212; M. Burrows, What Pixen These Stones? [Què signifiquen
aquestes pedres?] (New Haven, 1941), pp 136-156.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MURO