Nebaiot

Significat de Nebaiot

(heb. Nebâyôth, «altures»; el primer element és probablement el nom del
déu babiloni Nabu, el fill de Marduk; cun. Nabayâti o Nibazâti).

Fill d'Ismael (Gn. 25:13, 16; 28:9; 36:3) i cap ancestral d'una tribu
àrab rica en ramats (Is. 60:7). Com se l'esmenta juntament amb la de Cedar,
la hi ha de buscar en el desert sirià. En els registres cuneïformes també
apareix juntament amb Cedar. És temptador identificar a Nebaiot amb els nabateos de
èpoques posteriors, però aquesta similitud és probablement incorrecta, ja que els
nabateos escrivien el seu nom amb una t, i la tribu de Nebaiot amb una t, 2
lletres semíticas que poques vegades es confonien. En 3 inscripcions temanitas
(un dialecte d'Aràbia del nord) del s VAIG VEURE a. C. trobades en Jebel Ghunaim, a
uns 13 km al sud de Tema a Aràbia nord-occidental, s'esmenta una guerra
contra Nebayat. Això mostra que a aquesta tribu no la hi ha de confondre amb els
nabateos, que escrivien el seu nom Nabatû, Nabat i Anbat en fonts nabateas i
aràbigues.

Bib.: A. Negev, IEJ 22 (1972):58-60.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NEBAIOT

NEBAIOT segons la Bíblia: Primogènit d'Ismael i pare d'una tribu àrab (Gn. 25:13, 16; 28:9; 36:3); aquesta tribu posseïa nombrosos ramats de bestiar menor (Is. 60:7).

Primogènit d'Ismael i pare d'una tribu àrab (Gn. 25:13, 16; 28:9; 36:3); aquesta tribu posseïa nombrosos ramats de bestiar menor (Is. 60:7).

El clan àrab de Nebaiot era confrontant amb el poble de Cedar (Is. 60:7) i els seus dos noms figuren en les inscripcions d'Assurbanipal (669-633 a. C.). Sembla que van ser els antecessors dels nabateos .

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NEBAIOT