Neapolis

NEAPOLIS (LLOC) [ Grec Neapolis ( Νεαπολις ) ]. Un nom comú que se li dóna a molts pobles i ciutats grecoromans fundats prop de llocs més antics, que significa simplement "ciutat nova". La Neápolis esmentada en el Nou Testament (Fets 16.11) és sens dubte la ciutat portuària de Filipos, que estava a 16 km terra endins. Situada en un promontori en la costa de la mar Egea (40 ° 56´ N; 24 ° 23´ E), Neapolis tenia un port en totes dues badies.

La primera de diverses seccions de Fets en les quals l'autor ocupa la primera persona del plural comença en Troas abans del viatge per mar a Neapolis. L'esment del port marítim i l'illa Samotràcia són detalls innecessaris en el relat del viatge a la destinació principal de Filipos (Fets 16.12; cf. Fets 20: 6, "I salpem de Filipos"), però és un detall això és comprensible en un suposat relat d'un testimoni ocular: Samotràcia, una petita illa amb 5000 peus. muntanya, va ser una fita òbvia en el viatge, i un tendeix a notar #aqueix lloc on un va tocar terra novament. L'apòstol va posar un peu a Europa per primera vegada quan va aterrar en Neapolis en el segon viatge missioner. Des d'allí, els viatgers haurien recorregut la curta distància fins a Filipos utilitzant una part de la calçada romana anomenada Via Egnatiana.

El registre més antic de Neapolis sembla estar en una llista de tributs d'Atenes del segle V a. C.  , en la qual la hi tracta com una ciutat de Tràcia en lloc de Macedònia (Finegan IDB 3: 527) i part de la Confederació atenesa. Plinio ( HN 4.18) també ho tracta com a traci, però els geògrafs Estrabón (7.330) i Ptolemeu ( Geog. 3.13) ho vinculen amb Macedònia, igual que el relat de Fets.

Els vaixells de Brut i Casio estaven amarrats en el port W de Neapolis quan els conspiradors van lluitar contra Marco Antonio i Octavio en la batalla de Filipos en el 42 a. C.  ( Api aCiv. 4.106). El nom de la ciutat es va canviar a Christoupolis en anys posteriors. El nom modern de la ciutat és Kavalla, i a més de les monedes i inscripcions que es troben allí i en la rodalia de Filipos, també es troben les ruïnes de l'aqüeducte romà i un santuari a la deessa Parthenos, estimada localment.

      CONRAD GEMPF