Panfilia
Significat de Panfilia
(gr. Pamƒulía, [de] «totes les tribus [races]»).
Territori costaner en el sud de l'Àsia Menor i província romana en temps del
NT. Els països limítrofs eren Lícia, Pisidia i Cilicia. En una època la zona
va pertànyer al regne de Lídia, després va passar successivament per mans de perses,
selèucides i el regne de Pèrgam. Després que Pèrgam va arribar a ser una
província romana (133 a. C.), Panfilia es va unir amb Cilicia per algun temps.
Més tard, va pertànyer breument al regne d'Amintas, de Galacia. Bernabé i
Pablo van passar per allí 2 vegades durant el seu 1r viatge missioner (Hch. 13.13;
14.24-26; 15.38). En #aqueix temps era una província romana (amb Lícia) i tenia
com a administrador a un procurador. Els jueus de Panfilia van estar entre
els testimonis del miracle de Pentecosta a Jerusalem (2:5, 10). Mapa XX, B-5.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PANFILIA
PANFILIA segons la Bíblia: Província de la costa meridional d'Àsia Menor.
La província de Panfilia estava limitada al nord per Pisidia, al sud per un golf del Mediterrani anomenat la mar de Panfilia, que Pablo va creuar (Hch. 27:5); a l'est, per Cilicia, a l'oest, per Lícia.
Província de la costa meridional d'Àsia Menor.
La província de Panfilia estava limitada al nord per Pisidia, al sud per un golf del Mediterrani anomenat la mar de Panfilia, que Pablo va creuar (Hch. 27:5); a l'est, per Cilicia, a l'oest, per Lícia. Hi havia moltes comunitats jueves en Panfilia (Hch. 2.10); durant el seu primer viatge missioner, Pablo es va detenir en Perge i Atalia, ciutats de Panfilia (Hch. 13.13; 14.24, 25; 15.38).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).