Pastor

Significat de Pastor

(heb. rô{eh [del verb râ{ah, «pasturar», «alimentar», «pasturar»]; nôqêd; gr.
poimn).

Algú que es dedica a cuidar ovelles. La tasca dels pastors és tan antiga
com l'espècie humana. Abel era pastor (Gn. 4:4), Abrahán, Isaac, Jacob i Job
tenien o cuidaven ovelles (Gn. 12.16; 20.12-14; 30:31-43; Job 1:3), i els fills
de Jacob (Gn. 37:12), Moisès (Ex. 3:1), David (1 Cr. 17:7) i Amós (Am. 7.14)
també eren pastors. Estaven equipats amb un gaiato* (Lv. 27:32; 1 S.
17.40; Sal. 23:4; El meu. 7.14), una fona,* un boIso per a portar aliments i un altre
per a les pedres de la seva profunda (1 S. 17.40). També tenien una botiga per a
protegir-se de les inclemències del temps (Cnt. 1:8; Is. 38:12).

Sovint els pastors eren nòmades o seminómades, perquè era necessari
traslladar-se d'un lloc a un altre amb la finalitat de trobar aigua i pastures adequades
per als ramats (Gn. 4.20; 13:2-6, 11, 18). Uns altres eren propietaris i vivien
a les ciutats (Nm. 32:16, 24). En #aqueix cas, es treia a les ovelles de dia
perquè anessin a pasturar, i les hi portava «a la cleda» a la tarda (cf Jn.
10:1-4). A més de buscar aigua i pastures per als seus ramats (Sal. 23:2), i 904 de
proveir-los un lloc de refugi, els pastors havien de protegir les seves ovelles
dels lladres i dels animals salvatges, com ser llops, lleons i óssos (Gn.
31:39; 1 S. 17.34, 36; Jn. 10.12). També havien de cuidar a #aqueix indefensos
animals del perill d'apartar-se del ramat i perdre's (Lc. 15:4). Les ovelles
arribaven a conèixer de tal mode al seu pastor, que només responien al seu anomenat
(Jn. 10:3-5). Es considerava que el pastor assalariat era responsable del
benestar de les ovelles, però, d'acord amb les antigues lleis de la
Mesopotàmia, només se li demanava que rendís compte de les quals se li perdessin
per negligència (cf Gn. 31:39). Podia no tenir el valor ni la disposició per a
defensar-les en moments de perill, i no responia per això (Jn. 10.12, 13).

L'ocupació figurada de la paraula «pastor» és comú en la Bíblia. Es comparava
a la gent que mancava de dirigents adequats amb ovelles sense pastor (Nm.
27:16, 17; 1 R. 22.17; Ez. 34:1-6; Mt. 9.36; 26:31; Mr. 6.34; etc.). Isaïes
va profetitzar que Ciro el Gran seria el «pastor» de Déu, encarregat d'alliberar de
la seva captivitat als jueus (ls. 44:28). Els profetes Isaïes, Ezequiel i
Zacarías van reprendre durament als dirigents d'Israel, i els van comparar
amb falsos pastors, insensibles, cobejosos, que conduïen a la perdició a
els que estaven sota la seva cura, i fins s'aprofitaven d'ells i els donaven
mort (Is. 56:11; Ez. 34:2-10; Zac. 11:3-8). Els autors bíblics es refereixen
al Senyor com un Pastor que condueix i cuida de les seves «ovelles» amb bondat i
fidelitat (Sal. 23; 80:1; Is. 40:11; Ez. 34:11, 12). Jesús es referia a si
mateix com el Bon Pastor, capaç de donar la seva vida per les seves ovelles (Jn. 10.11-15).
En He. 13.20 se'n diu «el gran pastor de les ovelles». Pedro compara als seus
lectors (1 P. 2.25) amb ovelles esgarriades que havien tornat a Crist, el
«Pastor». També li dóna a Jesús el nom de «el Príncep dels pastors», i
com qui, quan aparegui, recompensarà als subpastores amb una
inmarcesible corona de glòria (cp 5:1-4). En ocasió de la seva segona vinguda,
Crist separarà als justos dels impius així com un pastor separa a les
ovelles dels cabrits (Mt. 25:32).

Els cuidadors de bestiar major apareixen en la Bíblia amb els noms heb. rô{ê
miqnêh o anshê miqnêh (on miqnêh és «guanyat»). Se'ls esmenta amb menys
freqüència que als pastors, perquè en el Pròxim Orient #aqueix bestiar sempre
ha estat menys nombrós que els ramats d'ovelles i cabrits. Abrahán, Lot e
lsaac tenien serveis de pastors (Gn. 13:7, 8-1 26:20), i José li va presentar
els seus germans a Faraó dient-li que «eren «homes ramaders» (46:32). El v 34
diu que els egipcis consideraven als ramaders com una abominació. Est
menyspreu per ells era particularment virulent respecte als pastors
d'ovelles, que apareixen amb freqüència en les pintures egípcies com a éssers
miserables, bruts i barbuts, nus i mig morts de fam, i sovint
deformis i rengos (fig 401). La Bíblia també esmenta els pastors de els
reis Saúl i David (1 S. 21:7; 1 Cr. 27:29), i destaca que el profeta Amós era
«boyero», és a dir, pastor d'ovelles (Am. 7.14). El NT esmenta el gr. bóskÇn
(del verb bóskÇn «alimentar», «pasturar»). En Mt. 8.33 aquests bóskÇn cuidaven
dels porcs que pertanyien als gadarenos, i recalca el fet que el
fill pròdig va haver de dedicar-se per un temps a #aqueix tasca (Lc. 15.15, 16).

401. Un eixut pastor condueix bous. Sobre la paret d'una tomba trobada en
Meir, Egipte.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PASTOR

PASTOR segons la Bíblia: El que es cuida d'un ramat.
Abel tenia un ramat de bestiar menor (Gn. 4:2). Des d'Abraham a Jacob i els seus fills, els patriarques van ser ramaders i pastors (Gn. 13:1-6).

El que es cuida d'un ramat.
Abel tenia un ramat de bestiar menor (Gn. 4:2).
Des d'Abraham a Jacob i els seus fills, els patriarques van ser ramaders i pastors (Gn. 13:1-6).

Jabal, Abraham i els recabitas van ser nòmades; habitaven en botigues i portaven als seus ramats i bestiars de lloc a lloc per a trobar pastures (Gn. 4.20; cf. 13:2, 3, 18 i 20:1; Jer. 35:6-10).

Altres rics propietaris de ramaderies i ramats residien en ciutats, en tant que els seus serfs anaven de pastura a pastura amb els animals (1 S. 25:2, 3, 7, 15, 16; cf. Gn. 37:12-17).

Hi havia també el pastor sedentari, que sortia al matí amb el seu ramat, i el retornava a la nit a la cleda (Jn. 10:1-4). (Vegeu CLEDA.)
Amb freqüència, el ramat era confiat:

al fill (Gn. 37:2; 1 S. 16.11, 19),
a la filla (Gn. 29:9; Éx. 2.16, 17)
o a un assalariat (Gn. 30:31, 32; Zac. 11.12; Jn. 10.12).

El propietari exigia del pastor el preu de tot animal desaparegut (Gn. 31:39). La Llei de Moisès lliurava a l'assalariat d'aquesta obligació, si podia provar que la pèrdua no havia estat conseqüència d'una negligència (Éx. 22.10-13).

El pastor anava d'hora a la cleda, on es trobaven diversos ramats, i cridava a les seves ovelles. Éstas reconeixien la seva veu, i ho seguien.

Això últim és una realitat a Orient, així com que cada ovella té un nom i que coneix la veu del pastor, i constitueix un bell tipus de la relació de Jehová amb Israel (Sal. 23) i de Crist amb l'Església (Jn. 10:2-16).

Les ovelles d'altres pastors no paraven esment a la seva veu (Jn. 10:2-5).

El pastor conduïa el ramat a les pastures, quedant-se allí tot el dia, i a vegades fins i tot la nit (Gn. 31:40; Cnt. 1:7; Lc. 2:8); els defensava de les feres i contra els merodeadores (1 S. 17.34, 35; Is. 31:4), recollia a la perduda (Ez. 34:12; Lc. 15:4).

Es cuidava de les ovelles recentment parides (Is. 40:11) i de les escampades (Ez. 34:4, 16; Zac. 11:9).
El pastor portava un sarró i una arma defensiva. Si feia mal temps, s'embolicava en el seu mantell (1 S. 17.40; Jer. 43:12).

El seu gaiato, molt semblant a l'usat pels nostres pastors a Espanya, li permetia dirigir el ramat, reunir-lo i defensar-lo (Sal. 23:4; El meu. 7.14; Zac. 11:7).

Era ajudat pels gossos, que no eren massa dòcils ni fidels, però que, en anar darrere del ramat, assenyalaven el perill amb els seus lladrucs (Jb. 30:1).

En les Escriptures, Jehová és presentat com a pastor d'Israel, especialment dels fidels (Gn. 49:24).

Crist és el «Bon Pastor». Ell no ha entrat furtivament en la cleda, sinó per la porta. Les seves ovelles responen amb confiança en sentir els seus noms i refusen seguir a uns altres.

En sacrificar La seva vida per elles, els ha demostrat El seu amor (Jn. 10:1-18).
Tots els que tenien una posició en la teocràcia: profetes, sacerdots, reis, eren considerats pel poble com a pastors subalterns; la seva infidelitat a Jehová és sovint esmentada (Is. 56:11).

En el NT hi ha el do dels pastors per a l'església, per a alimentar i pasturar les ovelles; els ancians o bisbes són així mateix exhortats a anar amb compte del ramat del Senyor, seguint l'exemple de Crist, el Gran Pastor de les Ovelles, i Senyor del ramat i dels encarregats de cuidar-lo (cf. Ef. 4.11; He. 13:7, 17, 20, 24; 1 P. 5:1-4).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PASTOR