Ponto

Significat de Ponto

(gr. Póntos, «mar»).

Regió en la costa nord de l'Àsia Menor, entre els rius Halys i Colquis,
probablement anomenat Ponto per causa del Pontus Euxinus, la Mar Negra
(Euxino). 939 La seva importància va començar amb la fundació d'un regne en el s IV
a. C. Els seus reis eren d'origen persa i la majoria d'ells portava el nom de
Mitrídates. El 6è rei de #aqueix nom va ser derrotat per Pompeu en el 66 a. C.
Algunes àrees del seu regne van ser donades després a reis natius dels territoris
veïns, i la franja costanera es va annexar a Bitinia com a província romana, que més
tarda va ser transformada en província senatorial administrada per un llegat. El
governador més famós d'ésta (anomenada Bithynia et Pontus) va ser Plinio el Jove,
que va assumir el seu càrrec en el 111 d. C. De la seva ploma va sortir la famosa carta al
emperador Trajà (No 96), en la qual explica sobre quina base va perseguir els
cristians. Ella és la descripció més antiga que tenim del seu culte de
adoració. Alguns jueus que vivien en el Ponto van assistir a la festa de
Pentecosta a Jerusalem l'any de la mort de Crist, com l'assenyala Hch.
2:9. En #aqueix regió es van organitzar esglésies cristianes molt primerenc, com el
mostra la referència de Pedro a elles en la seva primera carta (1 P. 1:1). Ponto
va ser el lloc de naixement d'Aquila (Hch. 18:2) Mapa XX, A-4/5.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PONTO

PONTO segons la Bíblia: Districte marítim en el nord-est d'Àsia Menor, banyat per les aigües del Ponto-Euxino (mar Negra). Juntament amb Bitinia formava una província romana.

Districte marítim en el nord-est d'Àsia Menor, banyat per les aigües del Ponto-Euxino (mar Negra). Juntament amb Bitinia formava una província romana.

Hi havia jueus dispersats pel Ponto (1 P. 1:1). Hi havia jueus del Ponto a Jerusalem en el dia de Pentecosta (Hch. 2:9). Aquila era natiu del Ponto (Hch. 18:2).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PONTO