Quedorlaomer
Significat de Quedorlaomer
(heb. Kedorlâ{ômer).
Rei d'Elam, el dirigent d'una confederació de reis de Mesopotàmia i del
nord de Síria que va envair Transjordània i la va subjugar (Gn. 14:1, 4, 5, 9, 17).
Després de 12 anys els reietons del sud de Transjordània es van rebel·lar contra
els seus senyors, després de la qual cosa 4 reis del nord van atacar a aquests vassalls,
van destruir les seves ciutats i van tornar carregats de despulles cap als seus països de
origen. A la regió de Damasc, Abrahán, els seus serfs i els seus aliats els
van aconseguir i en un atac sorprenent van derrotar als 4 reis, van alliberar els
captius i van recuperar el botí (Gn. 14:1-16).
El nom Quedorlaomer és positivament elamita i significa «serf de (la
deessa) Laqamar». Es coneixen diversos noms de reis i governadors elamitas de
Susa amb kuter o kudur, «serf», com a primer element; per exemple,
Kudur-Nahhunte, Kudur-Mabug i Kudur-Ellil. A més, la deessa elamita Laqamar o
Lagamar s'esmenta repetidament, com també un temple construït en el seu
honor. Un text esmenta a Laqamar i Nahhunte costat a costat. Però encara que les 2
parts del nom Quedorlaomer estan ben documentades com a paraules elamitas,
cap rei elamita anomenat Kudur-Lagamar ha estat trobat encara en fonts
seculars. Albright va suggerir una identificació fonètica de Quedorlaomer amb
Kudur-Nahhunte.
Bib.: F. M. The de Liagre Böhl, Opera Minora [Obres menors] (Leiden, 1953), p
478, nota 39; W. F. Albright, BASOR 88 (1942):34.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: QUEDORLAOMER
QUEDORLAOMER segons la Bíblia: (elam.: «servidor del déu Lagamar»).
Rei d'Elam, i indubtablement sobirà de Babilònia.
(elam.: «servidor del déu Lagamar»).
Rei d'Elam, i indubtablement sobirà de Babilònia.
Els reis de la Pentápolis de la plana (vegin-se SODOMA, GOMORRA, ADMA, ZEBOIM i ZOAR) havien estat sotmesos durant dotze anys a Quedorlaomer, i després es van rebel·lar.
Éste, llavors, aliat amb Amrafel rei de Sinar, i altres tres, va fer una expedició de càstig. Havent aconseguit la victòria, va fer captiu, entre altres, a Lot, que residia en Sodoma, la qual cosa va portar a Abraham, al comandament del seu nombrós clan, juntament amb els seus aliats amorreus Aner, Escol i Mamre, a emprendre la seva persecució.
Aconseguint-los en Dan, va caure sobre ells de nit, posant-los en fugida, rescatant a Lot, a la resta dels captius, i el botí (Gn. 14:1-16).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).