Rahab

Significat de Rahab

(heb. Râjâb [1], «ampla [gran]»; gr. Rhajáb i Rhaáb; heb. Râhâb [2],
«tempesta», «violència [tumult]» o «arrogància [insolència]»).

1. Ramera la casa del qual estava sobre el mur de Jericó. Va rebre als espies hebreus
i els va ajudar a escapar. Per aquest acte de bondat els israelites la van recompensar
salvant-li la vida i la dels membres de la seva família quan Jericó i la seva
població van ser destruïts (,Jos. 2:1-24; 6.22-25; He. 11.31; Stg. 2.25).
Sembla que es va casar amb Salmó, i per ell va tenir a Booz, amb el que va ser avantpassat
del rei David i de Jesucrist (Mt. 1:5; cf Rt. 4.21, 22).

2. Designació d'un gran poder maligne i, per això, símbol de Satanàs (Job 9.13,
BJ; «superbs», RVR; 26:12, BJ; «arrogància», RVR; Sal. 89:10; Is. 51:9), o un
nom figurat d'Egipte (Sal. 87:4; Is. 30:7, BJ; «fortalesa», RVR), o un
monstre o drac mitològic que l'AT descriu com a símbol del mal i enemic
de Yahweh, per qui va ser aixafat abans de la creació del món.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: RAHAB

RAHAB segons la Bíblia: (a) «insolència», «violència»; nom poètic aplicat a Egipte (Sal. 87:4; 89:10; Is. 30:7; 51:9).
(b) (Heb. «rahab», «ampla»).

(a) «insolència», «violència»; nom poètic aplicat a Egipte (Sal. 87:4; 89:10; Is. 30:7; 51:9).
(b) (Heb. «rahab», «ampla»).

Dona ramera la casa de la qual es trobava en la mateixa muralla de Jericó; va donar hospitalitat als espies enviats per Josué, salvant-los la vida en amagar-los, i facilitant-los la fugida per una finestra que tenia oberta sobre la muralla; així, ells van poder arribar al campament israelita (Jos. 2:1-24)

Quan Jericó va caure, a Rahab i la seva família se'ls va perdonar la vida, i van ser incorporats al poble de Déu (Jos. 6.22-25; He. 11.31; Stg. 2.25). Vi a ser l'esposa de Salmó i mare de Booz, figurant així com avantpassada del rei David i del Senyor Jesús (Mt. 1:5).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: RAHAB