Riquesa
també: Riqueza
Significat de Riquesa
(heb. {ôsher, najalâh; gr. plóutos).
La possessió de riqueses no és pecaminosa en si mateixa (Ec. 5.19), com el
comprova el fet que anessin rics alguns dels més notables personatges
de la Bíblia, com Abrahán, Job i Nicodemo. Però entranya un gran perill per a
la salvació (Mt. 19.23), especialment si la hi ha aconseguit explotant a els
altre, o si se li dedica el cor. El nostre Senyor no va tenir paraules de censura
per als rics del seu temps, però va donar bastant instrucció respecte a l'ús
adequat de les possessions materials. Vegin-se les paràboles dels talents
(cp 25:14-30), la del ric insensat (Lc. 12.16-21), el majordom infidel (cp
16:1-9) i les mines (cp 19.11-27).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: RIQUESA
RIQUESA segons la Bíblia: En la Bíblia, les riqueses són una benedicció, i un ben confiat per Déu a l'home (Dt. 19.18; 1 5. 2.17; 1 Cr. 29:12; Ec. 5.19); Abraham era «riquíssim» (Gn. 13:2); no obstant això, l'home és considerat com a administrador, no amo d'elles.
En la Bíblia, les riqueses són una benedicció, i un ben confiat per Déu a l'home (Dt. 19.18; 1 5. 2.17; 1 Cr. 29:12; Ec. 5.19); Abraham era «riquíssim» (Gn. 13:2); no obstant això, l'home és considerat com a administrador, no amo d'elles.
D'aquesta manera el Senyor, com a amo de tot (cf. Sal. 24:1) dóna instruccions als quals tenen perquè donin liberalment als necessitats (Dt. 15:7-11; cf. Dt. 15:1-6; 15.12-18).
En les Escriptures es denuncia el perill del pervers cor humà de confiar-se en les riqueses, en comptes de fiar-se de Déu (Jer. 9.23-24). El posseïdor de riqueses pot ensoberbecerse per això (Pr. 18.23; 28:11), fins al punt que el Senyor Jesús assenyala la dificultat de la salvació dels rics (Mt. 19.23, 24; Mr. 10.25; Lc. 18.25; cf. 18.18-23).
Denúncia l'immens perill de caure en l'esclavitud de les riqueses (Mt. 6.24; cf. Ec. 4:8; 5.12). Referint-se als creients rics, l'apòstol Pau dóna la instrucció a Timoteo: «Als rics d'aquest segle mana que no siguin altius, ni posin l'esperança en les riqueses, que són incertes, sinó en el Déu viu…
Que facin bé, que siguin rics en bones obres, generosos, generosos…» (1 Tu. 6.18, 19). El Senyor Jesús és posat com a exemple: «Ja coneixeu la gràcia del nostre Senyor Jesucrist, que per amor a vosaltres es va fer pobre, sent ric» (2 Co. 8:9).
No es condemna en absolut la possessió de les riqueses, però sí el mal ús d'elles, com de qualsevol altre do que el Senyor hagi atorgat al creient. També es condemna la seva mala adquisició, per avarícia (Pr. 28:22); engany (Jer. 5.27); rampinya (El meu. 6.12); opressió (Stg. 2:6); impagament dels salaris deguts (Stg. 5:1-4), juntament amb un domini violent de la societat (Stg. 5:5-6).
En un nivell transcendental, Déu fa partícip al creient de Les seves riqueses en glòria en Crist Jesús (Fil. 4.19). En Crist, Déu ens ha donat a conèixer les riqueses de La seva gràcia (Ef. 1:7), de La seva benignitat (Ro. 2:4), de La seva glòria (Ro. 9.23), de La seva saviesa i coneixement (Ro. 11.33), i de ple enteniment (Col. 2:2).
L'església profesante, venuda al món i envanida pels seus pretesos assoliments, poder i riqueses, és denunciada pel Senyor Jesús com absolutament miserable, caminant en total desventura, pobresa, ceguesa i nuesa.
Aquestes terribles mancances només poden ser suplertes amb les riqueses de Crist, i La seva provisió (Ap. 3.14-18). En aquest passatge el Senyor, que aconsella el reconeixement d'aquesta necessitat i l'acceptació del do que Ell ofereix, fa una commovedora crida al penediment, «perquè siguis ric» (Ap. 3.19-22).
Aquest Salvador que vol enriquir amb les veritables riqueses al qual confia en Ell (cf. Mt. 6.19-21) és «digne de prendre… les riqueses…» (Ap. 5.12).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).