Seba

Significat de Seba

(heb. Sebâ [1], tal vegada «set»; heb. Shebâ [2-4], potser «beodo» o «home
vermell»; suar. Ðb; heb. Shib{âh [5], «jurament»; heb. Sheba{ [6-8],
«jurament» o «abundància»).

1. Fill de Cus (Gn. 10:7; 1 Cr. 1:9), avantpassat d'un poble esmentat vàries
vegades en l'AT. Josefo identifica Seba amb el regne nubio de Meroë, que el seu
territori s'estenia entre el Nil Blau i el riu Atbara. Com que els
etíops* van emigrar des del sud d'Aràbia cap a Nubia abans que Josefo
escrivís la seva història, la seva declaració pot ser correcta. Que la tribu de
Seba, en aparença, originalment vivia en el sud d'Aràbia resulta admissible,
perquè Sal. 72:10 presenta a Seba com una de les nacions més distants, en la
època de Salomó, que li hagi retut homenatge al monarca. Possiblement es
trobava a la regió sud, perquè Tarsis i Sabá, els altres punts remots
esmentats en el mateix passatge, es trobaven en l'oest i en l'est
respectivament. En Is. 43:3 se suggereix que Seba estava molt prop d'Etiòpia
(Cus), i en Is. 45:14 es parla de l'elevada alçada dels sabeus.* No li els
ha de confondre amb la tribu cusita de Sabá, que vivia en l'extrem meridional
de l'antiga Aràbia.

Bib.: FJ-AJ ii.10.2.

2. Fill de Raama, nét de Cus (Gn. 10:7; 1 Cr. 1:9), i avantpassat d'una tribu
aràbiga coneguda com els sabeus.* En els temps de l'AT els descendents de
Seba apareixen com una nació rica, de comerciants en or, encens i pedres
precioses (Sal. 72:10). Els sabeus van constituir un dels pobles més
importants de tota Aràbia. Una gran quantitat d'inscripcions, moltes de les
quals encara no s'han publicat, donen testimoniatge de la seva religió, la seva història
i la seva cultura. Van construir grans rescloses i un vast sistema d'irrigació,
que va fer del seu país el més fèrtil de l'antiga Aràbia. Per això, en l'època
clàssica es coneixia #aqueix regió amb el nom d'Aràbia Felix, és a dir, «Aràbia
Feliç». La falta de tasques de conservació de #aqueix rescloses, amb la seva
consegüent destrucció, va produir l'eclipsi gradual dels sapigueu-vos com a nació.
La seva capital es trobava en el lloc de la moderna Marib, on hi ha moltes
ruïnes 1064 ben conservades. En 1951 es va dur a terme allí una tala
excavació, però de molt d'èxit. Cal no confondre a aquesta tribu aràbiga,
descendent del nét de Cus, amb la tribu cusita de Sabá, que vivia més al
nord a Aràbia, l'ancestre directe del qual era Cus.

Bib.: R. L. Bowen, Archaeological Discoveries in South Aràbia [Descobriments
arqueològics a Aràbia Meridional] (Baltimore, 1958), pp 215-286.

3. Fill de Joctán i, per tant, descendent de Sem (Gn. 10.28; 1 Cr. 1.20,
22). En contrast amb els sabeus del sud d'Aràbia, els sapigueu-vos joctanitas eren
probablement els sabeus de Sabá, del nord d'Aràbia, esmentats en les
inscripcions de Tiglat-pileser III (745-727 a. C.) i Sargón II (722-705 a. C.)
com els aliats dels Aribi.

Bib.: ANET 283, 286.

4. Fill de Jocsán i nét d'Abrahán (Gn, 25:3; 1 Cr. 1.32). Probablement va ser el
avantpassat d'una tribu que es va establir a Aràbia i de la qual res se sap.

5. Pou prop de Beerseba, excavat pels serfs d'Isaac. El nom
«jurament» li va ser donat perquè, quan es va acabar, Abimelec i Isaac
van formalitzar un pacte sota jurament (Gn. 26:33). Aquestes circumstàncies van donar
lloc al nom Beerseba, «vall del jurament», del poble adjacent.

6. Ciutat de Simeón (Jos. 19:2). No hi ha absoluta seguretat quant a la seva
ubicació. Hi ha els qui pensen, sobre la base de la LXX, que és la mateixa que
Sema* 1; uns altres creuen que és una abreviatura de Beerseba.

7. Benjamita que, després del col·lapse de la rebel·lió d'Absalón, va conduir una
revolta contra David i va tractar de separar de Judà a les 10 tribus. L'exèrcit
lleial, a les ordres de Joab, ho va assetjar en Abel, en el nord de lsrael. Quan
els seus habitants es van adonar que la seva revolta havia fracassat, el
van assassinar i van llançar el seu cap per sobre el mur, perquè la rebés Joab
(2 S. 20:1-22).

8. Descendent de Gad (1 Cr. 5.13).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEBA

SEBA segons la Bíblia: (a) = «jurament». Nom de diverses persones i llocs. Entre ells:
(A) Ciutat simeonita, esmentada després de Beerseba (Jos. 19.13). Hi ha tres opinions quant a la seva identificació:

(a) = «jurament». Nom de diverses persones i llocs. Entre ells:
(A) Ciutat simeonita, esmentada després de Beerseba (Jos. 19.13). Hi ha tres opinions quant a la seva identificació:

(I) L'emplaçament podria ser el de Tell és-Seb’a, a 5 Km. a l'est de Beerseba.

(II) Aquest nom seria una alteració de Sema (cf. LXX i Jos. 15.26).

(III) Sent que Seba no figura en 1 Cr. 4.28, que es correspon amb l'enumeració de Jos. 19:2-6, hi ha els que suposen que Seba seria una forma abreujada de Beerseba, o un terme copiat dues vegades per error.

(B) Benjamita, fill de Bicri, que, després d'haver estat suprimida la usurpació d'Absalón, va convocar a les deu tribus contra David i Judà. Seba va ser assetjat en Abel-bet-maaca.

Els habitants d'aquesta ciutat, que corria perill de ser destruïda per l'exèrcit de Joab per la seva causa, el van prendre i van decapitar, llançant el seu cap sobre la muralla (2 S. 20:1-22), aixecant-se així el lloc.

(C) Gadita que vivia en Galaad, al país de Basán (1 Cr. 5.13, 16).
(b) Heb.: «home».
(A) Poble descendent de Cus per Raama i estretament emparentat amb Dedán (Gn. 10:7).

No obstant això, és també considerat com a poble semítico sorgit de Joctán (Gn. 10.26-29), i descendents d'Abraham a través de Jocsán, el mateix que Dedán (Gn. 25:3).

La part d'aquesta nació emparentada amb Abraham es va dirigir cap a orient (Gn. 25:6; cf. Jb. 1.15; 6.19). (Vegeu ARÀBIA.) Aquests pobles habitaven al sud (Mt. 12.42), i comerciaven amb or, encens i pedres precioses (1 R. 10:1; Sal. 72:10; Is. 60:6; Jer. 6.20; Ez. 27:22; 38:13)

(B) Les inscripcions de Seba i el testimoniatge de geògrafs de l'antiguitat ens ofereixen abundant informació sobre aquest poble, que ocupava el sud-oest d'Aràbia.

Marib, capital de Seba, tenia un cèlebre dic, que es va trencar totalment entre l'any 542 i 570 a. C., després d'haver estat reparat en diverses ocasions. Seba tenia un intens trànsit comercial amb l'Índia i Etiòpia.

Va ser un poble que va recórrer vastos espais. En l'època assíria (segle VIII a. C.) es trobava al nord-oest d'Aràbia i en el desert septentrional, amb els nabateos. El seu llenguatge era l'àrab meridional.

En el curs de les seves migracions, Seba va anar incorporant altres tribus, mitjançant matrimonis o la concertació de pactes polítics. Per això és que la seva genealogia inclou ascendents de diverses línies.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEBA