Sem

Significat de Sem

(heb. Shêm, «nom [renom, senyal]» o «conegut»; gr. Sem; el nom apareix
en un antic segell heb. i també figura en inscripcions fen.).

Fill de Noè, aparentment el 2o, perquè Cam seria el menor (Gn. 10:1; cf
9.24). Sembla que Jafet era 2 anys major, ja que possiblement va néixer quan
Noè tenia 500 anys (cf 7:6 amb 5.32), d'on es dedueix que Sem va néixer 98 anys
abans del diluvi, quan el seu pare tenia 502 anys (11.10; cf 7:6). Per tant,
una millor traducció de 10.21 seria «Jafet el major», i no «germà major de
Jafet» (RVR). Sem, amb la seva esposa, els seus pares i els seus 2 germans amb les seves esposes
van entrar en l'arca i es van salvar del diluvi (7:7). En el període posterior es
esmenta a Sem juntament amb el seu germà Jafet mentre tractaven de protegir el
honor del seu pare embriagat enfront de l'actitud irrespectuosa de Cam. Per
causa d'això Sem va rebre una benedicció especial (9.20-27). Sem va ser el
progenitor de la raça semita, a la qual pertanyien o pertanyen els
babilonis, assiris, arameus, àrabs i hebreus (10.21-32). Alguns erudits
creuen que també els sumeris tenien per ascendent a Sem. Els hebreus, com
els àrabs, descendeixen d'Arfaxad, fill de Sem; va néixer 2 anys després del
diluvi (11.10-26). Li ho 1074 esmenta en la genealogia de Crist segons Lucas
(Lc. 3-36).

Bib.: S. N. Kramer, Analecta Bíblica 12 (1959):202-204.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEM

SEM segons la Bíblia: «canviat de nom».
Un dels dos fills majors de Noè (Gn. 10.21; cf. 9.24), i probablement el primogènit (Gn. 5.32).

«canviat de nom».
Un dels dos fills majors de Noè (Gn. 10.21; cf. 9.24), i probablement el primogènit (Gn. 5.32).

Sem i els seus descendents figuren els últims en la llista de Gn. 10, sobre la base de la manera d'actuar de l'autor de Gènesi: situa les genealogies secundàries abans de la línia principal del poble de Déu.

Sem va néixer cap a l'any 500 de la vida de Noè (vegeu NOÈ). En l'època del Diluvi estava ja casat, però no havia tingut encara cap fill (Gn. 7:7; 1 P. 3.20).

Després del cataclisme, Sem va testimoniar respecte filial cap al seu pare, que s'havia embriagat. Noè va donar a aquest fill una benedicció que implicava que els descendents de Sem perpetuarien el culte al veritable Déu (Gn. 9.23, 27).

Sem va ser l'antecessor dels pobles que van ocupar Elam, Asur, Arfaxad, Lud, Aram (Gn. 10.21, 22).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEM