Semaias
Significat de Semaias
(heb. Shema{yâ[û], «Yahweh va sentir [oïda, sent]» o «a qui Yahweh ha sentit»; apareix
en alguns segells heb. antics).
1. Profeta que va aconsellar a Roboam que no tractés de conservar les 10 tribus com
part del seu regne mitjançant la força de les armes (1 R. 12.22-24; 2 Cr.
11:2-4). Durant la invasió de Sisac va contribuir al fet que Roboam i els prínceps
de Judà es penedissin, en posar en evidència que #aqueix catàstrofe havia estat
el resultat dels seus pecats (2 Cr. 12:5-8). Se l'esmenta com a cronista de
els fets de Roboam.
2. Fill de Secanías i descendent de David; va viure després de l'exili (1 Cr. 3.22;
cf v 1).
3. Descendent de Simeón (1 Cr. 4.37).
4. Descendent de Rubén (1 Cr. 5:4).
5. Levita (1 Cr. 9.16), potser el Samúa de Neh. 11.17. Vegeu Samúa 3.
6. Levita, cap d'un grup de 200 dels seus germans, que va participar de les
cerimònies relacionades amb el trasllat de l'arca a Sion en temps de David (1
Cr. 15:8, 11).
7. Fill d'Obed-edom; ell i els seus fills van constituir una família de porters del
santuari del Senyor (1 Cr. 24:4, 6-8).
8. Escrigui levita que va registrar l'organització dels sacerdots en 24 torns en
temps de David (1 Cr. 24:6).
9. Levita que va enviar el rei Josafat a ensenyar la llei a les ciutats de Judà (2 Cr.
17:8, 9).
10. Levita que va col·laborar amb la neteja del temple durant el regnat d'Ezequías
(2 Cr. 29:14).
11. Levita distribuïdor de les ofrenes voluntàries a les ciutats de els
sacerdots durant el regnat d'Ezequías (2 Cr. 31:15).
12. Cap levita que va viure durant el regnat de Josías. Va manifestar generositat al
donar animals per als serveis de la Pasqua (2 Cr. 35:9).
13. Fill d'Adonicam i un dels dirigents dels exiliats que van tornar de
Babilònia amb Esdras (Esd. 8.13).
14. Exiliat, un dels principals, enviat per Esdras perquè convencés a els
levites que s'unissin amb els que havien tornat a Jerusalem amb Esdras
(Esd. 8.16); possiblement Semaías 13.
15 i 16.
Dos homes; un d'ells membre de la família sacerdotal d'Harim, i l'altre
de la família laica d'Harim, que s'havien unit en matrimoni amb dones
estrangeres en temps d'Esdras (Esd. 10.21, 31).
17. Guardià de la porta oriental que el va ajudar a Nehemías en la reconstrucció del
mur de Jerusalem (Neh. 3.29).
18. Fals profeta, fill de Delaías. Subornat per Sanbalat i Tobías, va tractar de
atemorir a Nehemías aconsellant-li que s'ocultés en el santuari amb la fi
d'evitar que ho assassinessin. Semaías es va tancar en el santuari com si
temés per la seva vida (Neh. 6.10-13).
19. Sacerdot que va afegir el seu segell al pacte de Nehemías (Neh. 10:8).
20. Levita membre de la família de Buni; un dels encarregats de l'obra exterior
del temple (Neh. 11.15; 1 Cr. 9.14).
21. Cap entre els sacerdots que va tornar de Babilònia amb Zorobabel (Neh. 12:6, 7)
i avantpassat d'una família que va portar #aqueix nom en una altra generació posterior
(v 18).
22, 23 i 24.
Tres homes que van participar en la dedicació del mur de Jerusalem (Neh.
12.34, 36, 42).
25. Avantpassat d'un dels trompetistes que va participar en la dedicació del mur
de Jerusalem (Neh. 12.35).
26. Pare del profeta Urías (Jer. 26:20).
27. Nehelamita, fals profeta entre els exiliats en Babilònia que va profetitzar un
aviat retorn de la captivitat. Li va escriure a Sofonías, el sacerdot a càrrec
del temple a Jerusalem, queixant-se que Jeremies havia profetitzat un llarg
exili i sol·licitant-li que reprengués al profeta. Quan Jeremies es va assabentar,
va predir que Semaías no deixaria posteritat per a veure el retorn de la captivitat
(Jer. 29:24-32).
28. Home el fill del qual Delaía es trobava entre els prínceps als qui Baruc els
va llegir el rotllo de Jeremies (Jer. 36:12).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).