Shamgar

SHAMGAR (PERSONA) [Heb šamgar ( שַׁמְגַּר) ]. Un dels primers salvadors d'Israel en el període anterior a la monarquia, segons una declaració en prosa (Jutges 3.31). En els dies de Shamgar, el comerç de caravanes pràcticament es va paralitzar, segons una línia de poesia (Jutges 5: 6). Tant en la prosa com en el poema, Shamgar s'identifica a més en hebreu com ben-˓ănāt, "fill d'Anat" o "Anatita". En la prosa, a Shamgar se li atribueix haver incapacitat per si sol a tota una brigada filistea. La xifra de "sis-cents" probablement no ha de prendre's literalment. -Sis-cents- és una unitat d'organització militar, una xifra òptima que rares vegades s'aconsegueix en la pràctica (cf. Jutges 18.11; 20.47) i, sovint, presumiblement, es manté deliberadament per sota de la força. Així i tot, l'assoliment de Shamgar és impressionant. La seva arma és un pal amb punta de metall, d'uns dos metres i mig de llarg.

El nom Shamgar no és semítico i probablement d'origen hurrita, i apareix en textos de Nuzi. S'ha pensat durant molt de temps que era -Anatita- per a relacionar a Samgar amb la ciutat de Bet-Anat en Galilea (Jos. 19.38 Albright 1921). Però l'etiqueta hebrea ben ˓ănāt pot ser una designació militar que involucra el nom de la deessa Anath, que era consort de Baal i deessa guerrera per dret propi. L'evidència analògica que connecta a Anath amb els seminòmades coneguts com Ḫaneans en els textos de Mari, que en diverses ocasions proporcionen al rei de Mari un contingent militar considerable, dóna suport a la identificació de Shamgar com un mercenari (Craigie 1972). (Un altre "Ben Anath" és conegut com un capità de vaixell sirià amb qui el faraó Ramsés II estava aliat, un segle abans que Shamgar).

En el Cantar dels Cantessis de Débora i Barac, els -dies de Samgar- són secundats en paral·lelisme com també els -dies de Jael- (Jutges 5: 6). L'esment de la interrupció del comerç de caravanes, juntament amb l'opinió moderna que 1125 a. C.  és massa primerenc per a la presència dels filisteus en el N, ha significat per a alguns intèrprets que Samgar va ser, més aviat, una de les causes dels temps difícils per a Israel. En tal punt de vista, Samgar era un cacic cananeu, tal vegada un nouvingut hurrita que amenaçava a tot el camp. Des d'aquest punt de vista, potser es podria dir que Samgar "va salvar a Israel" (3.31) en un sentit menys directe. No obstant això, ja no hi ha cap dificultat per a entendre a Shamgar, Jael, Deborah i Barak com a contemporanis en un període d'èxit i assoliments.

Els pĕlištı̂ eren només un dels Pobles de la Mar, per als qui -Filisteu- es va convertir en l'etiqueta genèrica a Israel. És probable que Sísara (un altre nom no semítico), qui comanda les forces cananees en Jutges 4-5, tingués un origen de -gent de la mar-. El que celebra la Cançó de Débora i Barac és la interrupció de les caravanes per part dels israelites que viuen en les terres altes, de manera que Israel va prosperar fins al punt que va poder derrotar (gràcies a una oportuna tempesta i una inundació sobtada) als mercenaris enviats contra ells pel N coalició. Les activitats de Shamgar i Jael van donar suport.

El breu esment del treball de rescat de Samgar, que va matar a sis-cents filisteus, pot ser secundària en la prosa, que manca de les fórmules familiars sobre jutjar i donar descans a la terra durant diversos anys. El vers sembla estar inserit de manera incòmoda, perquè el començament de la història de Débora i Barac (4: 1) implica una continuació directa de la història d'Aod. Algunes recensions de la LXX tenen l'avís de Shamgar després de la conclusió del cicle de Sansón a les 16.31, prenent la referència als -filisteus- al peu de la lletra. Alguns intèrprets consideren que l'avís de Shamgar en 3.31 és una peça d'escriptura creativa completament tardana, basada en 5: 7 i potser una tradició oral complementària. Això és concebible però poc probable.

Bibliografia

Albright, WF 1921. Una revisió de la cronologia hebrea primerenca. JPOS 1: 49-79.

Craigie, PC 1972. Una reconsideració de Shamgar ben Anath (Jutges 3.31 i 5: 6) JBL 91: 239-40.

      ROBERT G. BOLING