Siba

Significat de Siba

(heb. Tsîbâ, tal vegada «estàtua» o «plantació»).

Serf del rei Saúl (2 S. 9:2); llibert, d'acord amb Josefo. En l'època de
David tenia una gran família de 15 fills i 20 serfs propis (9: 10; 19.17).
Quan David va restituir l'antiga propietat de Saúl a Mefiboset, el fill de
Jonatán, va posar a Siba a càrrec d'ella i li va requerir que l'administrés amb
els seus fills i els seus esclaus (9:7, 9-11).

En fugir David de Jerusalem durant la rebel·lió d'Absalón, Siba es va trobar amb
ell en el vessant oriental de la muntanya de les Oliveres i li va presentar 2 ases
carregats de provisions. Quan ho va interrogar, li va dir que Mefiboset s'hi havia
quedat enrere amb l'esperança que se li restituís l'antic regne de
Saúl. En sentir-ho, David immediatament va transferir a Siba les propietats de
Mefiboset (2 S. 16:1-4). Quan el rei va tornar a Judà després de la victòria
sobre Absalón, Siba, amb els seus fills i esclaus, estava al costat del Jordán (19.17)
per a donar-li la benvinguda, però aquesta vegada David també es va trobar amb
Mefiboset, qui li va ratificar la seva lleialtat mitjançant el seu aspecte descurat i mancat
de neteja, una manifestació de dol per la fugida i la humiliació del rei.
Va declarar que tenia la intenció d'acompanyar al monarca en la seva fugida, i que li
havia ordenat a Siba que li ensellés un ase, però éste li hi havia
desobeït, i a més ho havia calumniat davant del rei. Aparentment
David no es va convèncer del tot de la lleialtat de Mefiboset, doncs en #aqueix cas
hauria castigat a Siba. Va resoldre la situació en ordenar que la meitat de les
antigues propietats de Saúl li fossin retornades a Mefiboset, mentre que la
una altra meitat quedava en mans de Siba (vs 24-30).

Bib.: FJ-AJ vii.5.5.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SIBA

SIBA segons la Bíblia: Serf o esclau de Saúl. Va ser alliberat (Ant. 7:5, 5), i vi a ser pare d'una nombrosa família, tenint els seus propis servidors (2 S. 9.10). Per ordre de David, Siba, els seus fills i els seus servidors degueren servir a Mefi-boset, nét de Saúl, i conrear les seves terres (2 S. 9:9-12).

Serf o esclau de Saúl. Va ser alliberat (Ant. 7:5, 5), i vi a ser pare d'una nombrosa família, tenint els seus propis servidors (2 S. 9.10). Per ordre de David, Siba, els seus fills i els seus servidors degueren servir a Mefi-boset, nét de Saúl, i conrear les seves terres (2 S. 9:9-12).

Quan la revolta d'Absalón va empènyer a David a abandonar Jerusalem, Siba va ser a la seva trobada amb dos ases carregats de queviures per al rei. Va dir a David que Mefi-boset s'havia quedat a Jerusalem amb l'esperança de recobrar el regne de Saúl.

David va declarar llavors que els béns de Mefi-boset passarien a Siba (2 S. 16:1-4). Després de la mort d'Absalón, quan David anava a creuar el Jordà per a tornar a Jerusalem, Siba i la seva casa van anar a donar la benvinguda al rei (2 S. 19.17).

Mefi-boset, en senyal de dol, havia descurat la seva persona durant tot el temps de l'absència del rei. Va ser davant ell, queixant-se d'haver estat víctima de les calúmnies de Siba. David li va donar la meitat de les terres, deixant la resta a Siba (2 S. 24-30).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SIBA