Shur, desert d'

SHUR, DESERT DE (LLOC) [Heb midbar šûr ( מִדְבַּר שׁוּר) ]. Una regió desèrtica i potser un lloc situat en el N Sinaí entre la davantera S de Canaán i la davantera NE d'Egipte (Gènesi 16: 7; 20: 1; 25:18; Èxode 15.22; 1 Sam 15: 7; 27 : 8). La designació "Desert de Shur" (midbar šûr)ocorre només una vegada en la Bíblia, on es refereix a un dels set deserts (Shur, Etham, Sense, Sinaí, Paren, Zin i Kadesh) travessats ​​per Moisès i els fills d'Israel en l'Èxode. En els relats de l'Èxode, aquesta àrea està situada entre el Mar Roig i Mara i és el lloc on Israel va murmurar demanant aigua: -Llavors Moisès va conduir a Israel des del Mar Roig, i van entrar en el desert de Shur; Van estar tres dies en el desert i no van trobar aigua -(Èxode 15.22). La falta d'aigua es va remeiar mitjançant l'endolciment miraculós de l'aigua amarga en Mara i l'eventual arribada d'Israel a les dotze deus d'Elim (Èxode 15: 23-27). En el relat paral·lel en Números 33: 8, aquesta mateixa àrea es designa com el Desert d'Etham en lloc de Shur. Veure ETAM.

Si bé la ubicació general d'aquesta àrea en la part nord-oest de la península del Sinaí entre les fronteres d'Egipte i Palestina està assegurada, els límits precisos d'aquest desert depenen d'on se situarà l'encreuament del Mar Roig i el lloc de parada posterior en Marah. . No existeix un acord acadèmic respecte a la ubicació de cap d'aquests llocs. Veure MAR ROIG. Aquells que argumenten que la ruta S al Sinaí la col·locarien a l'E del Mar Roig (és a dir, E del Golf de Suez) mentre que aquells que advoquen per la ruta del nord la col·locarien més al N més prop del Mediterrani.

En les narracions patriarcals, es diu que Abraham "va habitar entre Cades i Shur" abans de mudar-se a Gerar (Gènesis 20: 1), i s'observa que els descendents d'Ismael vivien en una àrea "des d'Havilah fins a Shur, que està enfront d'Egipte en direcció a Assíria -(Gènesi 25:18; veure també 1 Sam 15: 7). Agar va fugir a un pou entre Cades "camí a Shur" (Gènesi 16: 7). Alguns han suggerit que el "camí de Shur" és una referència a una antiga ruta de caravanes que Darb el-Shur utilitzava pels patriarques en els seus viatges a Egipte, al llarg de la línia Hebron-Beersheba-Khalasa-Quseima-Ismailia (Woolley i Lawrence 1914-15 : 39-44; Lipschitz 1978: 51-52). A més, dues vegades els amalecitas són perseguits -fins a Shur, a la terra d'Egipte- en les guerres lliurades per Saúl (1 Sam 15: 7) i David (1 Sam 27: 8). (Na˒estimen 1980: 100-5).

La paraula šûr, que significa "mur", apareix en la Bíblia en hebreu (Gènesi 49:22; 2 Sam. 22.30 = Sal. 18.30), així com en arameu (Esdras 4: 12-13, 16). A causa d'això, molts han suposat que la designació "Shur" es referia originalment a una línia de fortaleses egípcies individuals estratègicament situades en la davantera E, aproximadament al llarg de la línia de l'actual Canal de Suez, formant un "mur" per a repel·lir als invasors com el "Muro del governant" en la història de Sinuhe ( GP I: 434; GTTOT, 217, 251, 317-18; Lipschitz 1978: 27, 51-52). Per a arguments en contra d'aquest punt de vista, veure Mazar 1957: 64. Uns altres sostenen que "Shur" era una referència a la gamma de penya-segats E del Golf de Suez, que s'estén al llarg del costat occidental de l'altiplà et-Tih des de Wadi Gharandal en el S cap al Mediterrani en el N, que es veu des del W semblar-se a una paret (Palmer 1872: 38-39). No hi ha consens quant al significat o la referència de la designació "Shur".

Bibliografia

Lipschitz, O. 1978. Sinai. Tel Aviv.

Mazar, B. 1957. La campanya del faraó Shishak a Palestina. VTSup 4: 57-66.

Na˒estimen, N. 1980. El Shihor d'Egipte i Shur que està abans d'Egipte. Tel Aviv 7: 95-109.

Palmer, EH 1872. El desert de l'èxode. Nova York.

Woolley, CL i Lawrence, ET 1914-15. El desert de Zin. PEFA 3. Londres.

      DAVID R. SEELY