Sua

Significat de Sua

(heb. Shûaj [1], potser «riquesa»; heb. Shûa{ i Shûzaz [2, 4], «noble»; heb.
Shûjâh [3], tal vegada «fossat [clot, hondonada, depressió]»; heb. Sûaj [5],
«desaprofitament [escombraries, escombratge]»; bab. antic, Suhum).

1. Fill d'Abrahán i de Cetura (Gn. 25:2; 1 Cr. 1.32), avantpassat de la tribu de
els suhitas.* Alguns han identificat el nom amb l'assiri Sûhu, un
districte que apareix com Sukhu en el Mapa XI, C-5, per sota de la
desembocadora del riu Kh~bûr en la part mitjana de l'Eufrates.

2. Cananeu la filla del qual va ser dona de Judà i mare dels seus fills Er, Onán i Sela (Gn.
38:2, 12; 1 Cr. 2:3; heb. bath Shûa{).

3. Germà de Quelub, pare de Mehir (1 Cr. 4.11).

4. Dona pertanyent a la tribu d'Aser (1 Cr. 7.32).

5. Descendent d'Aser (1 Cr. 7.36).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SUA

SÚA segons la Bíblia: (a) Fill d'Abraham i de Cetura (Gn. 25:2). La tribu anomenada Súa, sorgida d'ell, és indubtablement la que es va establir prop del país d'Uz (cf. Bildad suhita, Jb. 2.11).

«depressió».
(a) Fill d'Abraham i de Cetura (Gn. 25:2). La tribu anomenada Súa, sorgida d'ell, és indubtablement la que es va establir prop del país d'Uz (cf. Bildad suhita, Jb. 2.11).

Identificació probable: Un districte anomenat Súa, as. «Suhu», a l'oest de l'Eufrates i prop de les desembocadures del Balikh i del Khabur.

(b) Cananeu la filla del qual va prendre Judà per dona; ella va ser mare d'Er, Onán i Sela (Gn. 38:2, 12; 1 Cr. 2:3).

(c) Descendent d'Aser, filla d'Heber (1 Cr. 7.32).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SUA