Sulamita
Significat de Sulamita
(heb. shûlammîth, «pacífica [tranquil·la]»).
Nadiua de Sulem, que tal vegada és Sunem* (segons la LXX), com es pot inferir
del fet que la ciutat de Sunem es coneixia com Sulem en els dies de
Eusebio (s IV d. C.). Aquest gentilici apareix en el Cantar dels Cantessis
(6.13) per a referir-se a una jove. S'ha suggerit que Salomón va usar aquest nom
perquè les dones de #aqueix ciutat eren canviades de nom per la seva bellesa (cf 1 R. 1:3).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SULAMITA
SULAMITA segons la Bíblia: Jove dona esmentada en el Cantar dels Cantessis (Cnt. 6.13). Aquest terme sembla derivar-se del nom de la ciutat de Sunem. En la LXX es tradueix sounameitis, o sunamita.
Jove dona esmentada en el Cantar dels Cantessis (Cnt. 6.13). Aquest terme sembla derivar-se del nom de la ciutat de Sunem. En la LXX es tradueix sounameitis, o sunamita.
En l'època d'Eusebio, Sunem es deia Sulem; en els nostres dies rep el nom de Sõlem o Sûlam. És possible que la forma de sulamita hagi estat preferida a la de sunamita a causa de la seva assonància amb Salomó, en heb. «Sh’lomoh».
En tal cas, seria una espècie de títol, forma femenina de Salomó, més que un nom propi.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).