Summe sacerdot

Significat de Summe-sacerdot

Era o principal dos sacerdots judaics. Arão e us seus filhos foram solenemente separats per a exercerem o càrrec sacerdotal (Êx 28.1 – 40.12 a 15), ocupant Arão o primeiro lloc, e sendo hereditária essa preeminência (Êx 29.29, 30). Aquest múnus era exercido per tota a vida, mes Salomão expulsou Abiatar do alt càrrec sacerdotal, per causa dóna sua traição (1 Rs 2.27). Quando us filhos d'Eli morreram, com a resultat dóna sua iniqüidade, foi transferit o sumo sacerdócio per a us descendents d'itamar, o segon filho d'Arão (1 Sm 2.35,36). Todavia, voltou de novo aquela dignidade per a a família d'Eleazar durant o regnat de Salomão (1 Rs 2.35), e nela permaneceu vaig lligar ao cativeiro. Depois do cativeiro, o primeiro summe sacerdot foi Jesus, ou Josué, o filho de Jozadaque (Ed 3.2), e us sucessores imediatos eram membros d'uma família particular levítica. Depois foi aquele alt càrrec ocupat per alguns dos prínceps macabeus, e per meio deles es juntou à mitra uma tríplice coroa d'ouro. Sob o governo dos romans quase que es desvaneceu a dignidade, a honra, e a santidade daquele càrrec. Em certo tempo, não muito depois do cativeiro, aquele posto era freqüentes vezes venut ao que cobria o lanço, e algumas vezes a pessoas que não eram dóna família sacerdotal. Muitas vezes o summe sacerdot era substituído cada anus, o que explica haver em certas ocasiões diversos ao mesmo tempo. Anás (Lc 3.2 – Jo 18.13,24 – At 4.6) foi summe sacerdot per vários anus, e pôde veure o sumo sacerdócio ocupat per cinc filhos e também per genros. isto certamente lhe deu considerável influência. (*vexa Caifás.) As vestes do summe sacerdot, além do simples mantell sacerdotal, eram: l. A vestidura dóna estola sacerdotal. Aquesta era feita d'iã blau, sendo as suas bordes ornamentadas com setanta e duas campainhas d'ouro, alternant com muitas romãs, que eram trabalho brodat. 2. A estola, uma vestimenta, que era presa aos ombros, descia vaig lligar aos calcanhares – mes na front não passava dóna cintura. Aquesta parteix do vestuário era de linho fi, e era tecida d'ouro e porpra. De cada costat dos ombros havia uma obertura com uma pedra preciosa, na qual estavam gravats us nomes dónes tribos. (*vexa És tola sacerdotal.) 3. o peitoral do juízo era feito também de linho fi, de 25cms de costat, em forma quadrada, com doze pedras precioses, tendo cada pedra esculpits us nomes dónes doze tribos. Em relação com o peitoral havia o Urim e o Tumim, duas palavras que significam ‘llum’ e ‘perfeição’, mes acosta dónes quais divergem muito us erudits. Quando o summe sacerdot procurava saber qual a vontade do Senhor, punha o peitoral, e dizia-es que ela ia consultar o Senhor, segon o juízo d'Urim (Nm 27.21). (*vexa Peitoral.) o summe sacerdot também usava uma coroa, ou mitra, na qual havia uma lâmina d'ouro pur, presa per uma fita blava, tendo algumas palavras hebraicas, que significavam ‘Santidade ao Senhor’ (Êx 28 e 39). us deveres especiais do summe sacerdot mais particularment diziam respeito ao dia dóna expiação, com s'acha descrita em Lv cap. 16. Cp. com o cap. 9 dóna ep. aos Hebreus. (*vexa Expiação e Sacerdot.)

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SUMME SACERDOT

SUMME SACERDOT segons la Bíblia: SUMME SACERDOCI. El summe sacerdot era el més alt dignatari religiós, representant de la nació davant el Senyor.

SUMME SACERDOCI. El summe sacerdot era el més alt dignatari religiós, representant de la nació davant el Senyor. Aarón va ser designat per a aquest càrrec després de la proclamació del pacte al Sinaí i de l'ordre de construir el Tabernacle (Éx. 27:21; 28).

Al principi, Aarón havia estat només el portaveu, el «profeta» de Moisès (Éx. 4.14-16; 7:1); va complir l'ordre sobre el got de mannà segurament més tard (Éx. 16.33-34); va pujar al Sinaí amb els seus fills i els ancians d'Israel (Éx. 24:1, 9).

Moisès, en aquest moment, era l'únic admès davant la mateixa presència de Déu, bé en la muntanya, bé en el tabernacle de testimoniatge (Éx. 19:3, 19; 20.21; 24:12-18; 33:7-11; 40:35).

Però una vegada que va estar el tabernacle aixecat i llest per a rebre els sacrificis es va fer necessari un sacerdoci permanent.

Llavors va ser consagrat Aarón, juntament amb els seus fills, purificat, ungit i revestit de les vestidures sacerdotals (Lv. 8). Havent ofert els primers sacrificis per si mateix, per la seva casa i per Israel, Aarón va beneir solemnement al poble (Lv. 9).

El Senyor va expressar la seva aprovació manifestant La seva glòria i consumint les ofrenes mitjançant foc del cel (Lv. 9.23-24). El fet de l'associació dels fills d'Aarón amb el seu pare feia preveure que el càrrec d'aquest últim es faria hereditari (Éx. 28:43).

Eleazar, fill d'Aarón, va venir efectivament a succeir-li (Nm. 20.25-26). A partir de llavors, el cap legal de la casa d'Aarón quedava investit del summe sacerdoci.

A la casa d'Aarón és possible que el dret de successió fos donat pel dret de primogenitura, excepte si el drethavent quedava descartat per una malaltia o mutilació previstes per la Llei (Lv. 21.16-23).

També, amb freqüència, les consideracions teocràtic-polítiques van tenir una gran influència en l'elecció (1 R. 2.26, 27, 35).

La tradició havia fixat l'edat de l'inici de funcions en els 20 anys; no obstant això, Aristóbulo va accedir al summe sacerdoci als 17 anys (Ant. 15:3, 3). Hi havia lleis especials que determinaven quin havia de ser la conducta del summe sacerdot (Lv. 21:1-15).

(a) Funció. La funció més important del summe sacerdot era fer una vegada a l'any expiació de tots els pecats del poble (vegin-se EXPIACIÓ, EXPIACIÓ [DIA DE LA]).

Portant la sang expiatòria, protegit pel núvol de perfum al voltant d'ell, travessava el vel que separava el lloc Sant del Santíssim, i es posava davant el propiciatori (vegeu PROPICIATORI).

Feia l'expiació per si mateix, per la seva casa, pel santuari i per tot el poble (Lv. 16.11-19). Després sortia i confessava sobre el cap del boc de fuita totes les iniquitats d'Israel, i l'animal era conduït al desert, portant els pecats lluny de la presència de Jehová (Lv. 16.20-22).

En tot això, Aarón actuava com a tipus de Crist (vegeu al final d'aquest article). A càrrec del summe sacerdot estava també la supervisió general del santuari, dels quals exercien el servei, i del tresor (2 R. 12:7 ss.; 22:4).

Era ell qui havia de consultar a Déu per mitjà de l'Urim i del Tumim (Éx. 28:30; Nm. 27:21; Dt. 33:8). A més d'això, tenia el dret d'exercir qualsevol funció sacerdotal.

Solia oferir els sacrificis en dia de dissabte, de lluna nova i en les festes anuals (Guerres 5:5, 7). Presidia el sanedrín quan aquest consell havia de debatre qüestions religioses (Mt. 26:57; Hch. 5.21).

(b) Les seves vestidures. A més de la túnica de lli fi blanc, vestidura de tots els sacerdots, tenia una vestimenta oficial formada per: (A) El pectoral; quadrat, fet d'or, de fil blau, porpra, carmesí, i de lli fi retorçat; tenia quatre fileres de tres pedres precioses cadascuna, gravades, portant el nom de cada tribu.

L'Urim i el Tumim es trobaven a l'interior del pectoral (vegeu URIM). (B) L'efod, vestidura brodada amb fils de colors, i feta del mateix teixit preciós que el pectoral.

Les seves dues peces, que cobrien l'esquena i el pit, s'unien en les espatlles mitjançant dues pedres d'ònix, portant cadascuna d'elles els noms de sis tribus. L'efod, que portava el pectoral davant, se cenyia a la cintura amb un cinto teixit amb els mateixos materials.

(C) El mantell de l'efod era més llarg que l'efod, i es portava sota, tot blau, sense mangues, adornat en la seva riba inferior amb magranes de blava, porpra, carmesí i lli tort que alternaven amb campanetes d'or pur (vegeu CAMPANETES).

(D) La mitra era un turbant de lli fi. En una època tardana hi havia un altre tocat blanc damunt d'aquest últim, coronat tot això per una triple corona d'or.

Amb un cordó blau es fixava la placa d'or en la qual anava gravada: SANTEDAT A JEHOVÁ (Éx. 28; cf. Eclo. 45:8-13; Ant. 3:7, 16; 1 Mac. 10.20). (Vegeu MITRA). El summe sacerdot es revestia d'aquesta vestimenta oficial per al compliment de les seves obligacions particulars.

(c) Consagració. Per a la consagració del summe sacerdot, entre altres cerimònies es tirava l'oli de la unció sobre el seu cap (Éx. 29:7; Lv. 8.12; Sal. 133:2); per a caracteritzar-ho, se'n diu «sacerdot ungit» (Lv. 4:3, 4, 16; 21.10; Nm. 35:25).

La diferència entre la consagració dels summes sacerdots i la dels sacerdots ordinaris no està totalment precisada (Éx. 29:21; Lv. 8.30); però la tradició dels rabins fa residir aquesta distinció en la quantitat d'oli que s'emprava.

En tant que s'abocava abundantment sobre el cap del summe sacerdot, era abocat amb moderació sobre la d'un sacerdot ordinari.

Al principi, la funció del summe sacerdot era vitalícia, però Herodes, i després d'ell els romans, gelosos de l'autoritat que podia atorgar un càrrec per a tota la vida, els designaven i destituïen voluntat.

(d) Tipologia. Aarón era el tipus de Jesús en el seu ofici com a summe sacerdot de la fe que professem (He. 3:1-3). Aarón, i els seus successors, eren homes pecadors, i es veien obligats a fer primer expiació pels seus propis pecats.

A més, només podien oferir sacrificis d'animals, incapaços d'esborrar els pecats. Finalment, eren mortals, i el seu sacerdoci es veia constantment interromput.

En intens contrast, Crist és etern a la manera de Melquisedec; absolutament sense tatxa, va oferir un sol sacrifici eficaç, vivint des de llavors eternament, de manera que El seu sacerdoci intransmissible ens és suficient per a salvar-nos perfectament (He. 4.14-5:6; 7.21-8:6; 9.11-14; 10.11-14).

Jesús, havent traspassat el vel i entrat en el mateix cel amb La seva pròpia sang, intercedeix ara per nosaltres davant el Pare. D'allí tornarà per a donar-nos la benedicció eterna (He. 9:2428). (Vegeu HEBREUS (EPÍSTOLA A ELS].) Per a l'expressió «principals sacerdots»,

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SUMME SACERDOT