Uza
Significat d'Uza
(heb. {Uzzâz i {Uzzâh, tal vegada «força»; aquest nom figura en antics segells
heb., en llegendes escrites en óstracas procedents de Nimrûd i en inscripcions
fen.).
1. Un dels conductors del carro en què David va traslladar l'arca cap a Jerusalem.
Quan va veure que els bous ensopegaven, va estendre la mà per a sostenir el
arca, però va ser ferit pel Senyor per tocar l'emblema sagrat, la qual cosa cap
laic havia de fer (2 S. 6:3-11; 1 Cr. 13:7-14; cf Nm. 4.15).
2. Possiblement l'amo d'un jardí situat prop de Jerusalem en el qual van ser
sepultats els reis Manasés i Amón (2 R. 21.18,26).
3. Levita merarita (1 Cr. 6.29).
4. Descendent de Benjamí (1 Cr. 8:7).
5. Avantpassat comú d'una família de netineos, o servidors del temple, alguns
dels quals van tornar a Jerusalem amb Zorobabel (Esd. 2.49; Neh. 7.51).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: UZA
UZA segons la Bíblia: «força».
(a) Benjamita, fill d'Aod (1 Cr. 8:7).
«força».
(a) Benjamita, fill d'Aod (1 Cr. 8:7).
(b) Fundador d'una família de netineos, alguns dels membres de la qual van tornar de la captivitat (Esd. 2.49; Neh. 7.51).
(c) Propietari d'un hort adquirit per Manasés, rei de Judà. Manasés i el seu fill Amón van ser sepultats en aquest hort, pròxim al palau real (2 R. 21.18, 26; cf. 2 Cr. 33:20). Es desconeix el seu emplaçament precís.
(d) Fill d'Aminadab, de tribu desconeguda. Durant el transport de l'arca a Jerusalem sobre un carro tirat per bous, Uza va tocar l'arca per a evitar que caigués.
L'arca hauria hagut de ser portada a coll de levites (Nm. 4.15). La mort d'Uza va ser per a donar evidència a tot el poble de la santedat de l'arca (2 S. 6:3-11; 1 Cr. 13:7-14).
(e) Fill de Merari (1 Cr. 6.29).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).