Atuell

Significat d'Atuell

Traducció del: 1. Heb. baqbuq, «ampolla», «flascó», «gerro/a».* 2. Heb.
tselôjîth, «plat», «font», «bol», «escudella». 3. Heb. tsappajath,
«gerro» petit per a oli. 4. Heb. pak, «recipient per a oli», «flascó»
(2 R. 9:1, 3). 5. Heb. battîm, «contenidors», «flascons» (ls. 3.20, BJ). 6.
Heb. âggan (paraula manllevada de l'egip. ikn), «escudella», «bol»,
«copa»,* «bol» (Cnt. 7:2; el context suggereix un bol o bol gran i 1189
profund). 7. Heb. kelî, «utensili», «atuell», «receptacle» (Est. 1:7, el
context suggereix les diferents copes en què se servia el vi). 8. Gr.
alábastros o alábastron, «recipient per a oli [perfum]», «flascó» (Mt.
26:7; Mr. 14:3; Lc. 7.37). 9. Gr. anguéion, «cistella», «atuell». 10. Gr.
skéuos, «utensili [receptacle]», «atuell», «got».

En termes generals, «atuell» es refereix a utensilis de cuina i/o de la
casa que tenen formes i grandàries distintes (1 R. 14:3; 17.12, 14, 16; 2 R.
2.20; Jer. 19:1, 10; Mt. 25:4; Jn. 13:5, gr. nipter; He. 9.21; etc.). En
nostra RVR encara no es té una distinció molt clara en la traducció de els
termes: s'esmenten bols en connexió amb els ritus sacrificials en el
Sinaí (Ex. 24:6) i entre els utensilis del tabernacle i del temple (37:16; 1
R. 7.50, DHH; etc.), però també s'esmenten bols com a gots de beure
(Dj. 5.25). Les copes servien com reservorios per a l'oli dels llums
en el tabernacle (Ex. 25:31), però els àngels vists per Juan també
portaven en copes (gr. fiál) les últimes plagues que cauran sobre la terra
(Ap. 15:7; 16:1; etc.). Encara que la Bíblia els hagi traduït d'aquesta
manera, és indubtable que degué existir una distinció en grandàries i formes.
Vegeu Tassa.

527. Excavacions en Qumrán de l'habitació on es guardava el servei de
taula, pertanyent al centre comunitari, amb els atuells amuntegats en
fileres.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ATUELL

ATUELL segons la Bíblia: El terme heb. més freqüent, «sir», significa recipient, gran o petit (2 R. 4.38), de terra o de metall (Éx. 38:3), per a molt diversos usos, com per a coure la carn (Éx. 16:3; 2 Cr. 35:13; Jb. 41:22; Ez. 24:3-5); també hi havia recipients per a rentar-se (Sal. 60:8) i per a afinar metalls (Pr. 27:21).

El terme heb. més freqüent, «sir», significa recipient, gran o petit (2 R. 4.38), de terra o de metall (Éx. 38:3), per a molt diversos usos, com per a coure la carn (Éx. 16:3; 2 Cr. 35:13; Jb. 41:22; Ez. 24:3-5); també hi havia recipients per a rentar-se (Sal. 60:8) i per a afinar metalls (Pr. 27:21).

El terme «dud» designava indubtablement un recipient anàleg (Jb. 41:11; 1 S. 2.14; 2 Cr. 35:13), o una olla. Éste és així mateix el sentit aproximat de «kalahath»: gresol, olla, calder (1 S. 2.14; El meu. 3:3).

L'aigua que es necessitava a les cases es guardava en atuells de pedra, gerres de gres o altres materials (Jn. 2:6; cf. Odissea 13:105), que també podien usar-se per a altres líquids i sòlids.

Un atuell de fang cuit, que en general tenia dues anses, servia per a treure aigua del pou i per a portar-la del pou o de la font fins a casa (cf. Ec. 12:8).

En general, eren les dones les que anaven a buscar l'aigua per a la casa; portaven els atuells sobre el cap o l'esquena (Gn. 24:13, 15, 16; Jn. 4.28); els homes les portaven ocasionalment (Mr. 14.13).

El vi es conservava en atuells de terra (Herodoto 3:6), que eren sovint de grans dimensions (Odissea 2:340). També es guardaven en elles l'oli o la farina de cuinar (1 R. 17.12).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ATUELL