Vot

Significat de Vot

(heb. generalment neder, «vot»; gr. generalment euje, «pregària», «vot»).

Obligació assumida voluntàriament, ja sigui com a expressió de gratitud per una
benedicció divina ja rebuda o per rebre. Amb freqüència reflectia la
consciència de la necessitat d'una dependència especial de Déu. El Senyor no
ordena enlloc que la gent faci vots, però requereix que un vot, una
vegada fet, es compleixi sens falta (Nm. 30:2; Sal. 76:12, BJ; Ec. 5:4, 5, BJ). Al
formular un vot un home pot dedicar al servei de Déu alguna cosa del seu
propietat, o una persona, que podria ser ell mateix. Jacob va fer el vot de
retornar el delme al Senyor amb la condició que éste el protegís i el
portés a resguard de volta a la casa dels seus pares (Gn. 28:20-22). Les persones
dedicades al Senyor es podien redimir mitjançant el pagament d'una suma de diners
prèviament establerta (Lv. 27:2-8; cf 2 R. 12:4). En cas contrari, quedaven
vinculades al santuari (1 S. 1.11, 24, 28). Un animal net no es podia
redimir (Lv. 27:9, 10), però sí un immund (vs 11-13). Una casa o un camp es
podien dedicar a Déu (vs 14-16). La casa es podia redimir pagant la cinquena
part del seu valor; no obstant això, alguns reglaments una mica diferents es
aplicaven a la redempció d'un camp (vs 17-24). També hi havia vots de
abstinència, com el dels recabitas, que no havien de beure vi (vegeu Jer.
35). El vot de nazareato, que es considerava el més excels de tots, podia
ser temporal o permanent. Només en ocasions especials, com en el cas de
Sansón (Dj. 13:5-7), Samuel (1 S. 1.11) i Joan el Baptista (Lc. 1.15; cf 7.33,
34) era obligatori i permanent. Almenys per un curt temps l'apòstol
Pablo va fer un vot de nazareato (Hch. 18.18; cf 21.23). En certes
circumstàncies un home tenia la facultat d'anul·lar un vot pres per una
filla soltera o per la seva dona (Nm. 30:3-16). El vot de Jefté, un dels jutges
d'Israel, és un exemple clàssic d'un vot que es podria considerar va ser pres
sense dedicar-li la planificació que mereixia (Dj. 11.30-40). Vegeu Nazareo.
1209

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VOT

VOT segons la Bíblia: Compromís voluntari a consagrar-se a Déu, o a consagrar-li un fill o els propis béns. Sota l'imperi del temor, o del desig, els homes de totes les nacions tenen la tendència a fer vots que es comprometen a complir (Gn. 28:2022; Nm. 21:2; 1 S. 1.11; 2 S. 15:8; Jon. 1.16).

Compromís voluntari a consagrar-se a Déu, o a consagrar-li un fill o els propis béns. Sota l'imperi del temor, o del desig, els homes de totes les nacions tenen la tendència a fer vots que es comprometen a complir (Gn. 28:2022; Nm. 21:2; 1 S. 1.11; 2 S. 15:8; Jon. 1.16).

El primer vot esmentat en la Bíblia és el de Jacob en Bet-el. En aquest vot li va prometre a Déu el delme de tots els seus ingressos, i d'aixecar-li un lloc de culte si Ell ho beneïa en el seu viatge (Gn. 28:18-22).

Sota la Llei, els israelites no estaven obligats a fer vots, però, si es prometien voluntàriament, hi havia l'obligació de complir-los puntualment.

La Llei donava també instruccions sobre els casos excepcionals en els quals fos impossible el seu compliment (Nm. 30:2-14; Dt. 23.21-23; Sal. 1.14; Ec. 5:4, 5; Nah. 1.15; etc.).

Els únics casos de vots en el NT són el de Pablo (o d'Aquila, en opinió d'alguns) en Cencrea, que està embolicat en un vel de misteri, i el dels quatre homes de Jerusalem (Hch. 18.18; 21.23).

És probable que es tractés d'un vot de nazareato, pel fet d'afaitar-se el cap. Segons la Llei, l'últim afaitat havia de ser dut a terme en el Tabernacle o en el Temple (Nm. 6.18).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VOT