Voltor

Significat de Voltor

Traducció del: 1. Heb. ayyâh, potser el falcó (Job 28:7), ja que el context
suggereix un ocell de vista aguda, propi dels falcónidos. 2. Heb. dââh o
dayyâh, probablement un falcó (Lv. 11.14, DHH; Dt. 14.13, DHH; Is. 34:15). 3.
Heb. nesher, generalment traduït com a «àguila»* (Pr. 30:17; Lm. 4.19; Us.
8:1), però que tal vegada a vegades es refereix a ocells de rampinya com el voltor. 4.
Heb. râjâm i râjâmzâh, termes que només apareixen en Lv.11.18 i Dt. 14.17, i
que se l'identifica indistintament amb el pelicano, l'àguila marina, el
calamón, el trencalòs o el voltor. Râjâm (prové d'una arrel verbal
que significa «estimar») tal vegada és el voltor Vultur percnopterus o el Neophron
percnopterus, perquè prodiga una tendra cura als seus pollets o perquè les
parelles romanen juntes. 5. Heb. peres (Lv. 11.13; Dt. 14.12), un ocell de
espècie desconeguda, tal vegada un voltor com el trencalòs.* Driver va estudiar
aquests ocells i va identificar els termes per a voltor de la següent manera: 1.
Voltor o falcó comú. 2. Milà negre. 3. Voltor aixeta o àguila (orada). 4.
Trencalòs. 5. Voltor negre. El voltor, àmpliament difós en
Palestina i d'hàbits immunds i fastigosos, apareix en la llista d'unes 20
espècies d'ocells que no són apropiades per a l'alimentació humana.

Bib.: G. R. Driver, PEQ 87 (1955):8-20.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VOLTOR

VOLTOR segons la Bíblia: En la versió Reina-Valera apareix el vocable «voltor» com a traducció dels termes hebreus «ayyah» (Jb. 28:7); «dayyah», un ocell que mora en ruïnes (Is. 34:15); es troben classificats entre els ocells immunds.

En la versió Reina-Valera apareix el vocable «voltor» com a traducció dels termes hebreus «ayyah» (Jb. 28:7); «dayyah», un ocell que mora en ruïnes (Is. 34:15); es troben classificats entre els ocells immunds.

La paraula «nesher», traduïda com a àguila, sembla ser l'ocell conegut com a Gran Voltor, el «Gyps fulvus», encara que pogués incloure altres espècies.

Els seus hàbits concorden amb els de l'ocell denominat «àguila» en les versions Reina-Valera, i són abundants en Palestina.

Tan aviat com un animal cau mort, grans números d'aquests ocells es congreguen entorn del seu cadàver, segons Jb. 9.26 (cp. Mt. 24:28).

La veritable àguila és un ocell solitari, però els voltors rares vegades es troben sols. L'expressió «prendre sobre l'ala» descriu exactament la manera en què els voltors aixequen als seus petits, i els ensenyen a volar (Éx. 19:4; Dt. 32:11).

També concorda el voltor amb la calvicie (La meva. 1.16), perquè el cap i el coll del voltor manquen de plomes. La seva velocitat és proverbial (Lm. 4.19), i es posa sobre altes penyes, des de les quals observa l'horitzó i aguaita les preses (Jb. 39:27; Jer. 49:16).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VOLTOR