La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Terme bíblic

Jou

també: Yugo

Significat de Jou

(heb.{ôl, môt[âh], tsemed, «jou», «parella»; gr. generalment zugós).

Aparell que empresonava el coll dels captius i al qual es lligaven també les mans; així mateix, un tros de fusta convenientment modelat que es col·locava sobre el coll de les bèsties de càrrega per a transportar objectes pesats. 

La classe de jou que s'usava en general era un tros dret de fusta amb hendeduras en els extrems (Lv. 26:13; Ez. 34: 27), per on es passaven cordes per a assegurar-ho al coll de l'animal (cƒJer. 2: 20).  El jou era un símbol d'esclavitud (Gn. 27: 40; Lv. 26:13; Dt. 28: 48; 1 R. 12:4; etc.). Es va instruir a Jeremies perquè usés un jou amb la finalitat d'anunciar la imminent captivitat de Judà (Jer. 27:1-7).  Jesús va convidar als seus seguidors al fet que acceptessin el seu «jou», que és «fàcil» (Mt. 11.29, 30). Pablo va comparar el legalisme en el qual estaven caient els gàlates amb un «jou d'esclavitud» (Gá. 5:1).  Va amonestar als cristians perquè no s'unissin en «jou desigual» amb els incrèduls (2 Co. 6.14).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JOU

JOU segons la Bíblia: Peça de fusta que s'ajustava, per la seva part interior, generalment corbada, al capdavant o al clatell d'una parella de bous per a junyir-los a un carruatge o a una arada (Nm. 19:2).

Peça de fusta que s'ajustava, per la seva part interior, generalment corbada, al capdavant o al clatell d'una parella de bous per a junyir-los a un carruatge o a una arada (Nm. 19:2).

En heb. i gr. el terme «jou» designava amb freqüència a un parell d'animals així units (1 R. 19.19, cast. «yuntas»).

S'empra com a símbol de servitud i esclavitud (Jer. 28:2-14; 1 Tu. 6:1), i també de la pesada servitud de trobar-se sota la llei (Hch. 15.10; Gá. 5:1).

El Senyor Jesús convida al creient a prendre sobre si El seu jou, i a aprendre d'Ell; això és, a abandonar la seva pròpia voluntat, a sotmetre's a la voluntat de Déu, acontentant-se amb un lloc d'humilitat; així serà com trobarà descans per a la seva ànima. El seu jou és fàcil, i La seva càrrega lleugera (Mt. 11.29, 30)

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JOU

Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).

← Torna al diccionari bíblic