El banquet de noces

1Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:

2—Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill.

3Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar.

4Llavors envià uns altres servents a dir-los: »—Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!

5»Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci;

6i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar.

7El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat.

8Llavors va dir als seus servents: »—El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes;

9aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.

10»Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s’omplí de convidats.

11»Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces,

12i li digué: »—Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces? »Però ell va callar.

13Llavors el rei digué als qui servien: »—Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

14»Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

16Jesús li respongué: —Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent.

17»A l’hora de l’àpat va enviar el seu servent a dir als convidats: »—Veniu, que ja tot és a punt.

18»Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué: »—He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et prego que m’excusis.

19»Un altre digué: »—He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et prego que m’excusis.

20»Un altre digué: »—M’acabo de casar, i per això no puc venir.

21»El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu senyor. Llavors l’amo, indignat, li va dir: »—Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir els pobres, els invàlids, els cecs i els coixos.

22»Després el criat digué: »—Senyor, s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.

23»El senyor va dir al servent: »—Surt pels camins i pels horts i insisteix que entri gent fins que s’ompli la casa.

24»Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.