Mateu 22:1
Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:
— Mateu 22:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jesús «parla en paràboles» a la gent (Mt 13,3.10.13.34). Aquí, però, el llenguatge parabòlic sembla adreçar-se als dirigents del poble (vegeu Mt 21,23.33.45). (Mt 13,3.10.13.34; Mt 21,23.33.45)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (22,1-14):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Mateu 20:1-16 »Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d’un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d’altres que s’estaven a la plaça sense feina i els digué: »—
- Mateu 12:43-45 »L’esperit maligne, quan surt d’un home, vaga pels llocs erms buscant repòs, però no en troba. Aleshores es diu: “Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.” Hi arriba i la troba desocupada, escombrada i endreçada. Llavors se’n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquella casa i s’hi queden. Al fin
- Lluc 8:10 Ell respongué: —A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne de Déu; als altres, en canvi, se’ls parla en paràboles, per tal que » mirin, però no hi vegin; escoltin, però no comprenguin .
- Mateu 13:3-11 Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia: —Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gru
- Mateu 21:28-46 »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir: »—Fill, ves avui a treballar a la vinya. »Ell li va respondre: »—No hi vull anar. »Però després se’n penedí i va anar-hi. Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre: »—De seguida, senyor. »Però no hi va ana
- Mateu 9:15-17 Jesús els contestà: —¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran. »Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros. Tampoc no posen vi
- Lluc 14:16 Jesús li respongué: —Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent.
- Marc 4:33-34 Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d’escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.