Els vinyaters homicides

33»Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny.

34Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li corresponien;

35però els vinyaters van agafar els servents, i a l’un el van apallissar, a l’altre el van matar, i a l’altre van apedregar-lo.

36Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual.

37Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.”

38Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat.”

39L’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.

40»Quan vingui l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?

41Li responen: —Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.

42Jesús els diu: —¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen ?

43»Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.

44Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.

45En sentir les seves paràboles, els grans sacerdots i els fariseus van comprendre que es referia a ells,

46i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.

1Jesús es posà a parlar-los en paràboles: —Un home va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny.

2Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters per rebre’n la part que li corresponia dels fruits de la vinya;

3però ells el van agafar, el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides.

4Novament els envià un altre servent; a aquest li van obrir el cap i el van ultratjar.

5Els en va enviar encara un altre, i a aquest el van matar; i així feren amb molts altres: a uns els apallissaven, a d’altres els mataven.

6Li quedava encara el seu fill estimat, i els l’envià en darrer lloc, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.”

7Però aquells vinyaters es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i l’heretat serà nostra.”

8L’agafaren, el van matar i el van llençar fora de la vinya.

9»Què farà, doncs, l’amo de la vinya? Vindrà, farà morir aquells vinyaters i donarà la vinya a uns altres.

10¿No heu llegit allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal.

11És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen ?

12Ells van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent. Llavors el van deixar estar i se n’anaren.

9I es posà a explicar al poble aquesta paràbola: —Un home va plantar una vinya , la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny per una llarga temporada.

10Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters perquè li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides.

11L’amo els envià encara un altre servent, però a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides.

12Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se’l van treure de sobre després de malferir-lo.

13Llavors l’amo de la vinya es va dir: “Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat: de segur que a ell el respectaran.”

14Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: matem-lo i l’heretat serà nostra.”

15El van treure fora de la vinya i el van matar. »Què els farà, doncs, l’amo de la vinya?

16Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres. Els qui escoltaven van exclamar: —Això mai!

17Llavors Jesús se’ls mirà i els digué: —Doncs per què es diu en l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal ?

18Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.

19Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.