Marc 12:1
Jesús es posà a parlar-los en paràboles: —Un home va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny.
— Marc 12:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jesús empra el llenguatge parabòlic per a adreçar-se a la gent (Mc 4,2) i als dirigents del temple i del Sanedrí (Mc 11,27). Vegeu 3,23. (Mc 4,2; Mc 11,27; Vegeu 3,23)
Is 5,1-2. La * paràbola recorda clarament Is 5,1-7, on la vinya és un símbol d’Israel. (Is 5,1-2; Is 5,1-7)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (12,1-12):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Isaïes 5:1-4 Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya: El meu estimat tenia una vinya en un turó molt fèrtil. Va remoure la terra, tragué les pedres i va plantar-hi ceps triats. Al bell mig hi construí una torre de guàrdia i va excavar-hi un cup. N’esperava bon raïm, però ha sortit
- Marc 13:34 Passa com amb un home que se’n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli.
- Càntic 8:11-12 Salomó tenia una vinya a Baal-Amon i la confià als guardians; cada un havia de collir-ne fruits per valor de mil peces d’argent. La meva vinya, meva i prou, és per a mi; les mil monedes són per a tu, Salomó, i dues-centes per als guardians dels fruits.
- Romans 11:17-24 És cert que algunes branques de l’olivera van ser tallades, i tu, olivera borda, fores empeltada entre les que quedaven i ara comparteixes amb elles la saba que puja de les arrels. Però no te’n gloriïs ni menyspreïs les altres branques. Com podries gloriar-te’n? No ets tu qui sostens l’arrel, sinó que l’arrel et sosté
- Mateu 25:14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns.
- Marc 4:2 Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia:
- Salms 80:8-16 Déu de l’univers, renova’ns, fes-nos veure la llum de la teva mirada i serem salvats. Una vinya vas portar d’Egipte; per plantar-la, tragueres els nadius. Li havies deixat el terreny net, va arrelar-hi, va omplir tot el país. La seva ombra cobria les muntanyes, el seu brancatge, els cedres més alts; els seus sarments s
- Marc 4:33-34 Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d’escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.
- Fets 7:38 És ell qui va fer de mitjancer entre l’àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i els nostres pares quan l’assemblea del poble estava reunida al desert. Ell va rebre paraules de vida i ens les va transmetre.
- Romans 3:1-2 Així, doncs, quin avantatge té el jueu? Quina utilitat té la circumcisió? Molta, i sota tots els aspectes! En primer lloc, perquè Déu ha confiat les seves paraules precisament als jueus.
- Fets 7:46-47 Aquest va trobar gràcia davant de Déu, i li va demanar de trobar un lloc d’estada per al casal de Jacob. Però fou Salomó qui li va construir un casal,
- Romans 9:4-5 Com a israelites, els pertanyen la gràcia de ser fills, la glòria de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; també són d’ells els patriarques, i, com a home, ha sortit d’ells el Crist, que és Déu i està per damunt de tot. Sigui beneït per sempre. Amén.