1 Corintis 2:3
Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós.
— 1 Corintis 2:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
En aquest cas, el temor i el tremolor no tenen res a veure amb la por. Pau parla del sentiment indescriptible de ser un instrument en mans de Déu (vegeu Ac 18,9; 2Co 10,1). (Ac 18,9; 2Co 10,1)
Referències creuades
- 2 Corintis 13:4 Ell, en efecte, quan va ser crucificat estava voltat de feblesa, però ara viu pel poder de Déu. Així també nosaltres som febles en ell; però, pel poder de Déu, viurem juntament amb ell, en bé vostre.
- 1 Corintis 4:10-13 Nosaltres, per Crist, som insensats; vosaltres, en canvi, sou assenyats gràcies a Crist. Nosaltres som febles; vosaltres, forts. Vosaltres sou honorats; nosaltres, menyspreats. Fins al moment present patim fam i set, anem mal vestits, som maltractats, vivim errant d’un lloc a l’altre, ens fatiguem treballant amb les pr
- 2 Corintis 12:5-10 D’aquest home, sí que me’n podria gloriar, però pel que fa a mi mateix, tan sols em gloriaré de les meves febleses. De fet, si em volgués gloriar, no seria un insensat, ja que diria la veritat, però m’estimo més no fer-ho; no vull que ningú es formi de mi una opinió superior al que m’ha vist fer o m’ha sentit dir. I pe
- 2 Corintis 13:9 Així, ens alegrem cada vegada que nosaltres som febles i vosaltres sou forts; i el que demanem en la pregària és que sigueu del tot perfectes.
- 2 Corintis 4:1 Per això, sabent que la misericòrdia de Déu ens ha confiat aquest servei, no ens acovardim.
- 2 Corintis 4:16 Per això no ens acovardim: encara que exteriorment ens anem consumint, interiorment ens renovellem cada dia més.
- 2 Corintis 10:10 Algú diu que les meves cartes són fortes i dures, però que cara a cara soc dèbil i les meves paraules no valen res.
- Gàlates 4:13-14 Recordeu que la primera vegada us vaig anunciar l’evangeli amb motiu d’una malaltia, i no em vau menysprear ni vau mostrar cap repugnància, tot i que el meu estat físic era una prova per a vosaltres. Ben al contrari, em vau acollir com si fos un àngel de Déu o Jesucrist mateix.
- 2 Corintis 4:7-12 Però portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres. Ens veiem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida; perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no destruïts; sempre portem en el
- 2 Corintis 6:4 Ben al contrari, ens hem de manifestar en tot com a servidors de Déu, mantenint-nos constants enmig de les tribulacions, les contrarietats, les angoixes,
- Fets 17:6-12 però, com que no els hi van trobar, arrossegaren Jàson i alguns dels germans cap als magistrats tot cridant: —Aquests homes que han revoltat tot el món, també han arribat aquí, i Jàson els ha rebut a casa seva! Tots ells actuen contra els decrets del Cèsar, dient que hi ha un altre rei, que és Jesús. Aquestes paraules
- 2 Corintis 7:5 Perquè, en arribar a Macedònia, no vaig trobar-hi tranquil·litat, sinó tota mena d’afliccions: a fora, lluites; a dintre, la por.