1 Corintis 7:29

Referències creuades

• 1 Joan 2:17 El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre.
• 1 Corintis 7:31 els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin gens. Sapigueu que aquest món passa.
• Romans 13:11-12 Més encara, vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe. La nit és avançada i el dia ja s’acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l’armadura de la llum.
• Hebreus 13:13-14 Sortim, doncs, a trobar-lo fora del campament, carregats amb el seu oprobi. Perquè no tenim aquí la ciutat que durarà per sempre, sinó que busquem la que encara ha de venir.
• Jaume 4:13-16 Ara n’hi ha que dieu: «Avui o demà anirem a tal ciutat, hi passarem tot un any, posarem un negoci i ens farem rics.» Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit desapareix. En comptes de dir: «Si Déu vol, continuarem vivint i farem tal cosa o tal a
• 1 Pere 4:7 S’acosta la fi de totes les coses. Sigueu, doncs, assenyats i sobris, i així podreu pregar.
• 2 Pere 3:8-9 Estimats, hi ha una cosa que no heu d’ignorar: per al Senyor, un dia és com mil anys, i mil anys, com un dia. No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió.
• Salms 39:4-7 el cor em cremava dintre meu. Però, després que hi he pensat, s’ha encès un foc i ha parlat la meva llengua: «Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, els anys que em queden: que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida.» Els meus anys es mesuren amb pocs pams, la meva vida, davant teu, és un no res. L’home dura tant com un
• 1 Pere 1:24 Perquè els homes són tots herba, i tota la seva glòria és com la flor dels camps. L’herba s’asseca i la flor cau,
• Salms 103:15-16 La vida de l’home dura com l’herba, floreix com la flor dels camps: desapareix quan hi passa la ventada i ni es coneix el lloc on era.
• Salms 90:5-10 T’emportes els homes com si fossin un son, com l’herba que s’espiga al matí: al matí s’espiga i floreix, al vespre es marceix i s’asseca. Com ens ha consumit el teu rigor! La teva fúria ens té trastornats. Has estès al teu davant les nostres culpes, els nostres secrets, a la llum de la teva mirada. Els nostres dies s’e
• Isaïes 40:6-8 Una veu diu: «Fes una crida!» I una altra respon: «Quina crida he de fer?» «Proclama que els homes són tots herba i que la seva bondat és com la flor dels camps: l’herba s’asseca i la flor es marceix així que bufa l’alè del Senyor. Ben cert, el poble és com l’herba! L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraul