1 Timoteu 4:14
No negligeixis el do que Déu et va concedir en virtut de les paraules profètiques i de la imposició de mans feta pel col·legi dels qui presideixen la comunitat.
— 1 Timoteu 4:14, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Vegeu 2Tm 1,6, on també es parla de do de Déu en relació a la imposició de mans per al ministeri. (2Tm 1,6)
1Tm 1,18; 1Tm 5,22. Vegeu també Ac 6,6. En aquest cas, la * imposició de mans confirma l’oració consecratòria de cara a exercir un ministeri al servei de la comunitat. (1Tm 1,18; 1Tm 5,22; Ac 6,6)
Aquí la imposició de mans és realitzada pel col·legi dels qui presideixen la comunitat (lit.: ancians; vegeu 1Tm 5,17). En canvi, en 2Tm 1,6 la fa l’apòstol Pau. (1Tm 5,17; 2Tm 1,6)
Referències creuades
- 2 Timoteu 1:6 Per això et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans.
- 1 Pere 4:9-11 Practiqueu mútuament l’hospitalitat sense queixar-vos. Poseu-vos els uns al servei dels altres, cadascú segons els dons que ha rebut, com a bons administradors de la múltiple i variada gràcia de Déu. Si algú parla, que sigui per comunicar paraules de Déu; si algú presta un servei, que sigui amb les forces que Déu conce
- 1 Timoteu 1:18 Timoteu, fill meu, aquesta és la recomanació que t’adreço d’acord amb les paraules profètiques que van ser pronunciades sobre teu: sostingut per aquestes paraules, lliura el bon combat,
- Fets 6:6 Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
- 1 Timoteu 5:22 No vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú, perquè podries fer-te còmplice dels pecats d’un altre, i tu t’has de mantenir net.
- 1 Tessalonicencs 5:19 No sufoqueu l’Esperit,
- Fets 13:3 Llavors, després d’haver dejunat i pregat, els imposaren les mans i els van acomiadar.
- Romans 12:6-8 Tenim dons diferents, segons la gràcia que hem rebut. Si és el do de profecia, exercim-lo d’acord amb la fe; si és el de servei, exercim-lo servint; si és el d’ensenyar, ensenyant; si és el d’exhortar, exhortant. El qui reparteix les almoines, que ho faci amb senzillesa; el qui presideix, que sigui sol·lícit; el qui fa
- Fets 8:17 Pere i Joan els van imposar les mans i ells reberen l’Esperit Sant.
- Mateu 25:14-30 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se’n va anar. »Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va gua
- Lluc 19:12-26 Per això digué: —Un home de família noble havia d’anar-se’n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial i després tornar. Llavors va cridar deu dels seus servents i els confià la quantitat de deu mines, una per a cada un. I els va dir: »—Negocieu-hi mentre no torno. »Però els seus conciutadans li tenien odi i van
- Fets 19:6 i quan Pau els imposà les mans vingué damunt d’ells l’Esperit Sant. Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven.