2 Corintis 3:7
Moisès era servidor de la lletra, gravada sobre pedra, que porta a la mort; i la seva cara resplendia de tal manera que els israelites no podien mirar-lo de fit a fit per la glòria que irradiava, tot i que era una glòria passatgera.
— 2 Corintis 3:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
L’antiga aliança també venia de Déu i per això resplendia (lit.: esdevingué en glòria) de manera irresistible sobre la cara de Moisès (Ex 34,29-30). Era, però, una glòria passatgera (es diu tres vegades, vv. 7.11.13) , que desapareixia cada vegada que Moisès deixava de parlar amb el Senyor: aleshores Moisès es posava un vel per dissimular el final d’aquella resplendor (vegeu v. 13, que dona una interpretació peculiar d’Ex 34,33.35). En canvi, la glòria dels servidors de la nova aliança dura per sempre (v. 11) i eclipsa la glòria de l’antiga (v. 10) , perquè la nova és portadora de l’Esperit (v. 8) i no de la mort (v. 7) , de la justícia i no de la condemnació (v. 9). (Ex 34,29-30; vv. 7.11.13; v. 13; v. 11; v. 10; v. 8; v. 7; v. 9)
Referències creuades
- 2 Corintis 3:9-11 Si era gloriós estar al servei de la lletra que porta a la condemnació, molt més ho serà encara estar al servei de la justícia salvadora. Fins i tot allò que aleshores resplendia gloriosament, ara ja no resplendeix, davant aquesta glòria incomparable. Ja que, per gloriós que fos allò que era passatger, molt més ho serà
- 1 Corintis 13:10 Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat.
- Romans 10:4 Perquè Crist és el terme de la Llei, i així tothom qui creu en ell rep la justícia de Déu.
- Èxode 31:18 Quan el Senyor hagué acabat de parlar amb Moisès a la muntanya del Sinaí, li va donar les dues taules de l’aliança, les taules de pedra, escrites per la seva mà divina.
- 2 Corintis 3:3 És evident que vosaltres sou una carta que ve de Crist i que ens ha estat confiada. No ha estat escrita amb tinta, sinó amb l’Esperit del Déu viu, i no en taules de pedra, sinó en taules de carn, en els nostres cors.
- Èxode 24:12 El Senyor digué a Moisès: —Puja cap a mi a la muntanya i estigues allí, que et donaré les taules de pedra amb la Llei i els manaments que hi he escrit per a instruir els israelites.
- 2 Corintis 3:6 ell ens ha fet capaços de ser servidors de la nova aliança, que no és la de la lletra, sinó la de l’Esperit. Perquè la lletra mata, però l’Esperit dona vida.
- Deuteronomi 10:1-4 »Llavors el Senyor em digué: “Talla dues taules de pedra, com les primeres, i puja-me-les a la muntanya. Fes també una arca de fusta. Sobre les taules de pedra hi escriuré els manaments que hi havia en les que has trencat, i després tu les guardaràs dins l’arca.” »Vaig preparar, doncs, una arca de fusta d’acàcia, vaig
- 2 Corintis 3:13-14 sense haver de posar-nos cap vel a la cara, com ho feia Moisès, perquè els israelites no veiessin la fi d’allò que és passatger. Però a ells se’ls va ofuscar l’enteniment, i fins al dia d’avui, quan llegeixen l’Antic Testament, el vel continua encara posat, ja que només desapareix gràcies a Crist.
- Romans 4:15 perquè la Llei provoca la indignació divina, mentre que, on no hi ha Llei, tampoc no hi ha transgressió.
- Salms 119:97 Com estimo la teva Llei! Tot el dia la porto al pensament.
- Deuteronomi 9:9-11 Jo havia pujat a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules de l’aliança que el Senyor havia pactat amb vosaltres. Em vaig quedar a dalt de la muntanya quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure res. El Senyor em va donar les dues taules de pedra, on la seva mà divina havia escrit tots els manaments