Apocalipsi 12:1
Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles.
— Apocalipsi 12:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ap 15,1. El c. 12 descriu en els vv. 1-6.13-17 la lluita a mort del drac (que passa el seu poder a les bèsties del mar i de la terra: c. 13) contra la dona (el poble de Déu) i la seva descendència (el Messies i els cristians). Els vv. 7-12 relaten la batalla entre Miquel, el protector del poble de Déu, i el drac. (Ap 15,1; c. 12; vv. 1-6.13-17; c. 13; vv. 7-12)
Gn 37,9; Sl 104,2; Ct 6,10. La dona es refereix al poble de Déu, tant el qui engendrà el * Messies (v. 5) com l’actual, l’Església. Les dotze estrelles simbolitzen els * patriarques i els * apòstols . Molts Pares de l’Església, la tradició litúrgica i la iconografia han considerat que la dona era figura de Maria, la mare del Messies, i alguns ho han relacionat amb Jn 19,25. (Gn 37,9; Sl 104,2; Ct 6,10; v. 5; Jn 19,25)
Referències creuades
- Lluc 21:25 »Després hi haurà senyals en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides.
- Efesis 5:32 Aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist i l’Església,
- Isaïes 62:3 Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, una diadema reial a les mans del teu Déu.
- Lluc 21:11 hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.
- Càntic 6:10 «Qui és aquesta que guaita com l’aurora, bella com la lluna, resplendent com el sol, impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades?»
- Isaïes 54:5-7 Perquè el qui t’ha creat és espòs teu, el seu nom és «Senyor de l’univers». El qui t’allibera és el Sant d’Israel, anomenat «Déu de tota la terra». El Senyor et crida com a una esposa abandonada i afligida. Diu el teu Déu: «Qui abandonaria l’esposa de la joventut? Et vaig abandonar sols per un moment, i ara et torno a
- Salms 84:11 Un dia en els teus atris val més que mil a fora. M’estimo més quedar-me al llindar de la casa del meu Déu que anar a viure amb els injustos.
- Isaïes 60:19-20 De dia, el sol no t’il·luminarà ni tindràs la claror de la lluna. Jo, el Senyor, seré per sempre la teva llum, jo, el teu Déu, seré la teva glòria. El teu sol no es pondrà més ni minvarà la teva lluna, perquè jo, el Senyor, seré sempre la teva llum. S’hauran acabat els teus dies de dol.
- Zacaries 9:16 Aquell dia, el Senyor, el seu Déu, salvarà el poble, que és el seu ramat. Resplendiran en el país com les pedres precioses d’una corona.
- Mateu 24:30 »Aleshores apareixerà en el cel el senyal del Fill de l’home: tots els pobles de la terra faran grans planys quan vegin el Fill de l’home venint sobre els núvols del cel amb gran poder i majestat.
- Marc 13:25 les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran .
- 2 Cròniques 32:31 Però, quan rebé uns dignataris vinguts de Babilònia, acompanyats d’intèrprets, per informar-se del prodigi que hi havia hagut al país, Déu l’abandonà per posar-lo a prova i per conèixer totes les seves intencions.