Lluc 21:25
»Després hi haurà senyals en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides.
— Lluc 21:25, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Després de l’interval referit al passat i al present (vv. 12-24) , l’atenció se centra ara novament en la * fi dels temps i en els signes que la precediran (vegeu v. 10 nota z). (vv. 12-24; v. 10)
Vegeu v. 11. (v. 11)
Déu mateix ha posat uns límits a la mar (Jb 38,8-11) i en controla el poder (Sl 65,8). Ara, en canvi, la mar amenaça d’engolir la terra. (Jb 38,8-11; Sl 65,8)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (21,25-27):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Isaïes 13:10 Estrelles i constel·lacions deixaran de lluir; el sol, quan surti, s’enfosquirà, i la lluna ja no farà claror.
- Apocalipsi 6:12-14 Després, quan l’Anyell va obrir el sisè segell, vaig veure que es produïa un gran terratrèmol. El sol s’enfosquí com un sac negre, la lluna es tornà tota com si fos sang, les estrelles del cel caigueren sobre la terra com cau de la figuera el fruit verd assotat per la ventada; el cel es va plegar com un pergamí que s’e
- Isaïes 24:23 La lluna es retirarà avergonyida, el sol s’amagarà ple de confusió, quan el Senyor de l’univers vindrà a regnar a la muntanya de Sió i a Jerusalem. La seva glòria es manifestarà als seus ancians.
- Ezequiel 32:7-8 Quan t’apaguis, cobriré el cel i enfosquiré les estrelles, cobriré el sol amb un núvol i la lluna amagarà la seva llum. Per tu enfosquiré tots els astres que brillen al cel i cobriré de tenebres el teu país. Ho dic jo, el Senyor Déu.
- Daniel 12:1 »”En aquell temps s’alçarà Miquel, el gran àngel que fa costat als fills del teu poble. Hi haurà un temps de tribulació com no n’hi ha hagut cap des que existeixen les nacions fins aquell moment. Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui es trobin inscrits en el llibre.
- 2 Pere 3:10-12 Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s’hi han fet. Sabent, doncs, que tot això s’ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat
- Amós 8:9-10 »Aquell dia, apagaré el sol al mig del cel, en ple dia s’enfosquirà la terra. Ho dic jo, el Senyor Déu. Canviaré en dol les vostres festes, i en complantes els vostres cants. Tothom es vestirà amb roba de sac i es raparà el cap, com per la mort d’un fill únic. Aquest final serà un dia amarg.
- Isaïes 51:15 Jo soc el Senyor, el teu Déu. Quan remoc la mar, bramulen les onades. El meu nom és “Senyor de l’univers”.
- Apocalipsi 20:11 Després vaig veure un gran tron blanc i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven.
- Isaïes 13:13-14 El dia que esclatarà la meva ira, jo, el Senyor de l’univers, ple d’indignació, faré tremolar el cel i sotragaré la terra. Els homes, com gaseles perseguides, com un ramat que ningú no aplega, tornaran cadascú al seu país, fugiran a la seva terra.
- Fets 2:19 Faré que apareguin prodigis dalt al cel i senyals aquí baix a la terra: sang, foc i una columna de fum.
- Marc 13:26 »Aleshores veuran el Fill de l’home venint entre núvols amb gran poder i majestat.