Apocalipsi 18:5
perquè la muntanya dels seus pecats arriba fins al cel, i Déu s’ha recordat de les seves injustícies.
— Apocalipsi 18:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Gn 18,20; Jr 51,9. (Gn 18,20; Jr 51,9)
Referències creuades
- Esdres 9:6 vaig dir: »—Déu meu, estic tan avergonyit i humiliat que no goso aixecar la mirada cap a tu. Les nostres culpes s’han multiplicat fins a cobrir-nos del tot, les nostres ofenses han crescut i arriben al cel.
- Gènesi 18:20-21 Llavors el Senyor digué a Abraham: —El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu, el seu pecat. Hi baixaré i veuré si les seves obres corresponen al clam que m’arriba. Sigui el que sigui, ho sabré.
- Apocalipsi 16:19 La gran ciutat va quedar partida en tres trossos, i totes les ciutats dels pagans es van esfondrar. Déu es recordà de la gran Babilònia i li passà la copa del vi de la seva fúria.
- Jeremies 51:9 Hem volgut posar remei a Babilònia, però no en té. Abandoneu-la, tornem al nostre país, perquè la seva condemna arriba fins al cel, s’aixeca fins als núvols.
- Jonàs 1:2 —Ves a la gran ciutat de Nínive i proclama-hi que ja no suporto més la seva perversitat.
- 2 Cròniques 28:9 Allí hi havia un profeta del Senyor que es deia Oded. Aquest va sortir al pas de l’exèrcit que entrava a Samaria, i els digué: —El Senyor, Déu dels vostres pares, s’havia indignat contra Judà, i per això els ha posat a les vostres mans. Però vosaltres heu fet entre ells una mortaldat tan ferotge que clama al cel.