Isaïes 47:1
«Baixa i asseu-te a la pols, ciutat de Babilònia. Asseu-te a terra, destronada, capital de Caldea. Has perdut per sempre els títols de “tendra” i “delicada”.
— Isaïes 47:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: verge, filla de Babilònia. L’expressió es fa servir també amb altres ciutats: * Sidó (Is 23,12), * Sió (Is 37,22), és a dir, Jerusalem, i és una forma de personificar-les. Babilònia esdevé símbol de qualsevol poder oposat al poble de Déu: de Roma (1Pe 5,13), de la ciutat de l’* Anticrist (Ap 17-18). (Is 23,12; Is 37,22; 1Pe 5,13; Ap 17-18)
Referències creuades
- Salms 137:8 Babilònia, com seràs devastada! Feliç el qui et farà el que tu ens vas fer a nosaltres!
- Jeremies 51:33 Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: la ciutat de Babilònia és com una era al temps del batre; dintre de poc li arribarà la collita.»
- Zacaries 2:7 En aquell moment sortia l’àngel que parlava amb mi i un altre àngel anà a trobar-lo.
- Jeremies 50:42 Empunyen l’arc i els dards, són cruels, no tenen pietat; bramulen com les onades de la mar, cavalquen sobre corsers; formen en ordre de batalla, com un sol home, contra tu, ciutat de Babilònia.
- Jeremies 46:11 Poble d’Egipte, ja pots pujar a Galaad a cercar-hi bàlsam: és en va que multipliques els remeis, no se’t tancaran les ferides.
- Isaïes 3:26 A les teves portes se sentiran planys i sanglots; seuràs a terra com una dona que no té ningú.
- Jeremies 48:18 Ciutat de Dibon, baixa del teu soli i asseu-te assedegada; el devastador de Moab t’ataca i et destrossa les fortaleses.
- Isaïes 14:13-14 Tu pensaves: “Pujaré fins al cel, posaré ben alt el meu tron, per damunt de les estrelles de Déu, i m’asseuré a la muntanya on es reuneix la cort divina, a tocar del cel. Cavalcaré sobre els núvols i seré com el Déu altíssim.”
- Salms 18:27 ets sincer amb el sincer, però, amb el dolent, ets sagaç.
- Isaïes 37:22 El Senyor, doncs, anuncia això contra ell: »La ciutat de Sió et menysprea, es mofa de tu; Jerusalem es riu de tu brandant el cap.
- Ezequiel 26:16 Tots els reis dels pobles del mar baixaran del tron, es trauran els mantells, s’arrencaran les robes brodades i, esgarrifats, s’asseuran per terra, tremolant sense parar i desolats per la teva sort.
- Isaïes 23:12 Ell ha dit: «No t’alegraràs mai més, ciutat de Sidó: ets una verge violada. Encara que passis a Quitim, tampoc allà no trobaràs repòs.