Colossencs 2:14
i ha invalidat el document que ens acusava del nostre deute amb els preceptes; l’ha anul·lat clavant-lo a la creu.
— Colossencs 2:14, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ef 2,14-16; 1Pe 2,24. El compte que ens acusava es refereix probablement als compromisos contrets amb els preceptes de la Llei, que mai no podien ser satisfets. També pot fer al·lusió al llibre on Déu porta els comptes de les accions humanes (Sl 139,16). (Ef 2,14-16; 1Pe 2,24; Sl 139,16)
Referències creuades
- Isaïes 44:22 He fos com un núvol la teva infidelitat, he desfet com la boira els teus pecats. Torna a mi, que jo t’allibero.»
- Efesis 2:14-16 Ell és la nostra pau. De dos pobles n’ha fet un de sol, destruint el mur que els separava i abolint amb el seu propi cos allò que els feia enemics: la Llei amb els seus manaments i preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i, en ell, n’ha creat un de sol, la nova humanitat. Ha fet morir en ell l’enemistat i, p
- Isaïes 43:25 Doncs bé, soc jo, soc jo qui t’esborra les faltes. Ho vull així: no em recordaré dels teus pecats.
- Hebreus 8:13 Des del moment que Déu parla d’una aliança nova, declara vella la primera; i tot allò que es torna vell i antic aviat desapareix.
- 1 Pere 2:24 Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts al pecat, visquéssim com a justos; amb les seves ferides us curava.
- Hebreus 7:18 En conseqüència, d’una banda, queda abolida la legislació anterior per deficient i inútil,
- Colossencs 2:20 Vosaltres, morint amb Crist, heu estat alliberats dels poders que dominen aquest món. Per què, doncs, us deixeu imposar preceptes, com si encara visquéssiu subjectes al món?
- Hebreus 10:8-9 Primer diu: De sacrificis i oblacions i holocaustos i sacrificis pel pecat, no n’has volgut ni t’hi has complagut ; encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que prescriu la Llei de Moisès. Però després afegeix: Aquí em tens; vull fer la teva voluntat. Suprimeix, doncs, el que deia primer i ho substitueix p
- Hebreus 9:9-10 El primer tabernacle és, doncs, un símbol referit al temps present; allí s’ofereixen dons i sacrificis incapaços de portar a la plenitud la consciència dels qui tributen aquell culte. Els seus ritus terrenals, basats en menjars, begudes i purificacions diverses, han estat imposats fins al moment de la renovació.
- Isaïes 57:14 Diu el Senyor: «Esplaneu, esplaneu el camí, assenyaleu-lo, aparteu els obstacles de la ruta del meu poble.»
- Fets 3:19 Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguin esborrats els vostres pecats.
- Gàlates 4:1-4 Us ho diré d’una altra manera: mentre l’hereu és menor d’edat, no es diferencia gens d’un esclau, per bé que és amo de tot. Està sotmès a tutors i administradors fins al temps fixat pel seu pare. Així també nosaltres: mentre érem menors d’edat, érem esclaus dels poders que dominen aquest món. Però quan va arribar la pl