Fets 10:14
Pere contestà: —De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d’impur.
— Fets 10:14, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Pere té presents les distincions entre animals ritualment purs i ritualment impurs (vegeu Lv 11). Els jueus tenien prohibit de menjar la carn dels animals que, segons la * Llei , els haurien fet ritualment impurs (vegeu Ez 4,14). Vegeu Vocabulari: impuresa (ritual) . (Lv 11; Ez 4,14)
Referències creuades
- Levític 20:25 També vosaltres separeu el bestiar pur de l’impur, els ocells purs dels impurs. No us feu detestables tocant o menjant bestiar, ocells o bestioles que s’arrosseguen per terra: jo els he posat a part perquè els tingueu per impurs.
- Ezequiel 4:14 Jo vaig respondre: —Ah, Senyor Déu! Jo no he quedat mai impur. Des de jove fins ara no he menjat mai animals morts naturalment o destrossats per una bèstia salvatge; mai no ha entrat a la meva boca cap carn impura.
- Deuteronomi 14:1-29 »Vosaltres sou fills del Senyor, el vostre Déu: no us feu incisions ni us afaiteu el front en senyal de dol. Tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu: el Senyor t’ha escollit d’entre tots els pobles de la terra perquè siguis la seva heretat preferida. »No mengis res d’abominable, res que sigui ritualment impur.
- Levític 11:1-25 El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: —Comuniqueu això als israelites: »D’entre tots els animals terrestres, podreu menjar els que tenen la peülla partida i remuguen. Però, pel que fa als animals remugants i als que tenen la peülla partida, no en menjareu els següents, que heu de considerar impurs:
- Daniel 1:8 Daniel es proposà de no quedar ritualment impur amb el menjar i la beguda del rei, i va demanar al cap dels eunucs que li estalviés de caure en estat d’impuresa ritual.
- Èxode 10:11 Això no pot ser! A adorar el Senyor, només hi aniran els homes! No és el que volíeu? Moisès i Aaron van ser expulsats de davant el faraó.
- Ezequiel 44:31 Els sacerdots no han de menjar cap ocell o animal morts naturalment o destrossats per una bèstia salvatge.
- Mateu 25:9 »Les assenyades respongueren: »—Potser no n’hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.
- Fets 10:28 Els digué: —Vosaltres sabeu prou bé que a un jueu no li és permès de tenir tractes amb un estranger o d’entrar a casa seva. Però Déu m’ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura i que no tinc prohibits els tractes amb ningú.
- Fets 9:5 Ell preguntà: —Qui ets, Senyor? Ell li respongué: —Jo soc Jesús, el qui tu persegueixes.
- Lluc 1:60 Però la seva mare s’hi va oposar dient: —No! S’ha de dir Joan!
- Mateu 16:22 Llavors Pere el prengué a part i es posà a renyar-lo: —Déu te’n guard, Senyor! A tu això no et passarà.