Fets 17:25
ni té necessitat que els homes el serveixin, ell que a tots dona vida, alè i tota cosa.
— Fets 17:25, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Déu no necessita ni tan sols que els homes li ofereixin sacrificis.
Referències creuades
- Salms 50:8-13 »No és pas pels sacrificis que et reprenc: constantment m’ofereixes holocaustos. Però, ¿puc acceptar vedells de casa teva o bocs dels teus ramats, quan són meus els animals feréstecs i tinc molt de bestiar per les muntanyes? Conec un per un els ocells que van pels cims i són meus els animals més petits. »Si tenia fam,
- Isaïes 42:5 Això et fa saber Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l’ha desplegat, que ha esplanat la terra perquè hi germinin les llavors, que dona l’alè als pobles que hi viuen, la respiració als qui la recorren:
- Gènesi 2:7 Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu.
- Job 33:4 L’alè de Déu m’ha creat, el buf del Totpoderós em dona vida.
- Fets 17:28 ja que “en ell vivim, ens movem i som”. Així ho han dit alguns dels vostres poetes: “Perquè nosaltres també som del seu llinatge.”
- Romans 11:35 Qui li ha deixat mai res, que ell li ho hagi de tornar?
- Job 35:6-7 Si peques, quin mal causes a Déu? Si multipliques les culpes, què li fas? Si ets just, què li dones?, què rep de la teva mà?
- Job 22:2 ¿Pot un home ser útil a Déu? Qui té seny és útil a si mateix!
- Job 12:10 Ell té a la mà tots els vivents i l’alè de tots els homes.
- Salms 104:27-30 Tots esperen de la teva mà que els donis l’aliment al seu temps: els el dones, i ells l’arrepleguen, obres la mà, i se sacien de béns. Però si deixes de mirar-los, s’esparveren; si els retires l’alè, expiren i tornen a la pols d’on van sortir. Quan envies el teu esperit, reneix la creació, i renoves la faç de la terra.
- Job 27:3 juro que, mentre em quedi un glop de vida i conservi als meus narius l’alè de Déu,
- Salms 16:2 Dic al Senyor: «Ets el meu Déu! Ningú com tu no em fa feliç.»